Ens hem d’atrevir

Toni Soler comentava fa poc a la contraportada de l’ARA que ell esperava escoltar en boca d’algun partit propostes sensates de simplificació de l’administració, de reducció de despeses sense costos socials. Hi estic totalment d’acord. En els temps que vindran, en els temps que ja han arribat, els ingressos al sector públic resten i restaran per sota d’aquells dels anys de vaques grasses. Llavors davant d’aquest panorama hi ha dues actituds que aparentment diferents acaben en la mateixa solució. La de la dreta que no s’atreveix a proposar cap canvi en l’estructura de l’administració perquè allà també resideix una bona part de la seva capacitat clientelar. I perquè, en qualsevol cas la fallida del sector públic engreixarà per eliminació a negocis privats que formen part habitual de la seva clientela política: prestadors privats de serveis de titularitat pública. Hi ha també la postura ortodoxa d’esquerres que defensa no tocar res i deixar tot igual en nom del no a les retallades. Aquesta postura aparentment numantina sense discriminacions de fet comportarà la pèrdua de serveis per als sectors més febles mentre continuen blindats els privilegis de grups de treballadors públics d’entitats de dubtosa eficiència social.
Per tant, una esquerra innovadora s’ha d’atrevir, tant per evitar les retallades lineals, com per evitar la privatització de certs serveis i la pèrdua de prestacions essencials, a proposar reformes que de fet significaran supressions de parts de l’aparell burocràtic absolutament duplicades o triplicades i ineficients. Si parlem de la Generalitat posaria la lupa en àmbits com INCASOL, ACA i SOC. Si parlem d’ens supralocals: Diputacions i Consells comarcals no justifiquen la ratio personal/pressupost finalista que gestionen.
Ens hem d’atrevir, si volem ser creïbles