Ens han robat el cos i ara ens volen robar l’ànima

            Primer aclariré que aquestes dues paraules, cos i ànima, que semblen tan senzilles tenen significats complexos, però les utilitzaré en el sentit d’allò que m’ha quedat de la meva educació de la infància i adolescència, quan se’ns ensenyava que el cos era el suport físic, allò que es percebia pels sentits i que l’ànima es trobava a l’interior del cos, intangible, imperceptible, però que era allò que es podia modificar amb el nostre comportament, que ens podia convertir en persones bones, lliures de pecat; o persones dolentes, pecadores. Que el cos era el que havia de tornar a convertir-se en terra, ja que del fang provenia i l’ànima era immortal. Quan una persona moria, el cos era el que havia de desaparèixer i l’ànima seguia vivint i era la que hauria de presentar comptes davant el Creador, quan hagués arribat l’hora i segons com t’haguessis comportat en vida tindries el premi etern o se’t castigaria per a tota l’eternitat.
 
            Això és el que record. Ha plogut molt i m’he fet una idea personal sobre aquests contes de fades o de monstres, segons com es miri. Allà cadascú amb les seves creences, amb les alienacions rebudes o amb les manipulacions a les quals hagi estat sotmès. Ja sé que el cos continua essent el cos, o la seva descomposició, o les seves cendres, però l’ànima, s’ha anat convertint en conducta, ment, cervell, raó, consciència, etc. Els filòsofs han anat opinant i canviant el seu coneixement sobre la qüestió, però a mi l’únic que m’interessa si hem de tractar el tema d’una persona com una dualitat és que aquesta està formada per una part material (el cos) i una part espiritual (l’ànima). A la primera part hi podeu posar des de la salut i l’aparença externa o interna del cos, fins a totes les coses que tenim i que es poden percebre pels sentits (riquesa, diners, objectes, béns heretats, béns robats, béns aconseguits, etc., etc.). A la segona part hi podem posar tot el que som, el nostre coneixement, la nostra preparació per a desenvolupar diferents funcions, el nostre comportament, el nostre llenguatge i tot el que té a veure amb la nostra conformació com a persones, aspectes que ens diferencien d’altres animals.
 
            Aclarit el meu significat de les dues paraules en qüestió que es troben al títol d’aquest escrit, passaré a explicar el significat del títol en conjunt. Per això em remuntaré al que ha passat amb bastants de polítics del PP que han governat a les Illes Balears. Supòs que ha passat a totes les legislatures i a molts polítics, ja que només en el moment que han perdut el poder i un altre partit els ha fet investigar s’han trobat diferents càrrecs, fins i tot d’expresidents que han delinquit, que han defraudat, que han robat diners de la caixa comuna, doblers que eren i són del poble, de la gent que el formam. Tenim el cas de la legislatura de l’expresident Matas, que ja ha estat condemnat, que té moltes persones imputades, i que segurament en quedaran bastantes que es lliuraran, encara que també siguin culpables d’haver-nos robats béns materials. D’aquí que la primera part del títol sigui: “Ens han robat el cos…”.
 
            Ara, el president de les Illes Balears, que és així com es presenta en societat, ajudat d’una colla de sequaços, ha posat en marxa una sèrie d’accions i de disposicions que no varen ser capaços de dur a terme ni Felip V, ni Carles III,  ni el general Primo de Rivera, ni Franco. Les accions que duen a terme aquestes persones no arribaven a l’ànima del poble. El president ha apuntat directament sobre els principals fonaments del poble de les Illes Balears: la llengua, la cultura, la personalitat, i molt especialment, la identitat. Tot el tresor espiritual que guardava des de fa quasi 800 anys. Ha posat en marxa un lingüicidi, per molt que surti per televisió i digui que ja n’hi ha prou que l’acusin de no estimar aquesta terra. No són les seves paraules, ni el to militaritzat de pronunciar-les, les que li poden donar la raó, sinó que són els fets que duu a terme els que demostren que està efectuant un genocidi. I els fets no menteixen… “ara ens volen robar l’ànima”. Esperam que no ho aconsegueixin!