Ens enganen

Han dit els diaris, i també els estudis fets per institucions financeres, que enguany ha estat un any molt bo per al turisme a les Balears: “L’arribada de turistes ha augmentat un 12,5% a Mallorca entre juny i agost, un 8,1% a Eivissa i Formentera i un 3,4% a Menorca… L’ocupació hotelera ha assolit un 89,9% a Mallorca… el 83% [a Menorca]… una ocupació hotelera del 87% [a Eivissa]” (Diari de Balears, 15-11-2011) “L’arribada massiva de turistes internacionals, que ha superat el llindar dels vuit milions i mig entre abril i setembre, ha contribuït a allunyar l’economia regional de l’atonia en què s’havia instal·lat a principis d’any… Amb el grau d’ocupació hotelera més elevat dels últims deu anys (88,4%), l’ingrés per habitació disponible (RevPAR) ha palesat una notable millora respecte de l’exercici anterior (11,7% vs 14,2%, 2n trim.) fins al punt de comptabilitzar el valor més elevat de l’últim quadrienni.” (Conjuntura 32, Centre de Recursos Econòmics: 3/XI/2011) Si això que diuen aquestes fonts és cert (i no tenc per què dubtar que ho sigui), el 2011 hauria d’haver estat un any molt bo per a l’economia de les Balears, perquè fa anys que ens diuen que el turisme és el nostre millor i pràcticament exclusiu motor de riquesa, que genera milers de places de feina i que gràcies al turisme vivim tan bé (deu ser “vivíem”…). Això no obstant, al mateix temps trobam aquesta altra notícia: “La xifra de persones sense feina assolí un nou rècord a les Balears el mes de novembre, fins a 97.320.” (Diari de Balears, 3/12/2011) Qualque cosa no encaixa aquí: un any en què la nostra (quasi única) activitat econòmica ha anat tan bé, ha estat tan bona com no ho havia estat els 4 anys darrers, resulta que és l’any en què s’assoleix el rècord de desocupats… Jo no som economista, ni ho vull ser, però crec que tenc prou coneixements generals com per veure que ens enganen o que no ens diuen tota la veritat: el turisme tot sol no és la solució de tots els problemes que tenim a les Balears, perquè si ho fos no en tendríem, de problemes; i és evident que per a resoldre’ls s’ha de cercar qualque altra alternativa, no sé quina, però qualcuna altra. Perquè allò que és segur que no funcionarà és, simplement, fer venir encara més turistes, sempre més, provocant una altra bolla que un dia o l’altre farà un tro, com l’ha fet la construcció, que ja anava lligada al turisme. Ingènuament, potser, crec que la solució seria ben senzilla: tornar al nombre d’habitants que teníem fa, més o menys, 10 anys (o 20, fins i tot). El 2001 la població balear era de 841.000 persones, mentre que el 2010 era d’1.100.000 (en nombres rodons): vengueren milers de persones de fora atretes per la capacitat de les nostres institucions per a tudar els diners: autopistes pertot, carreteres més amples, noves urbanitzacions, “Pla Mirall” (aquell que consistia a canviar les rajoles dels carrers), canvi de fanals públics… En 10 anys 250.000 persones més s’instal·laren a les Illes, fent unes feines innecessàries i improductives; ara, quasi la meitat d’aquestes persones no en tenen, de feina, tot i que el turisme va tan bé, perquè no hi ha diners (ni necessitat) per a fer més urbanitzacions, més hotels, més autopistes, ni per a canviar més rajoles o refer els trispols de tots els pobles; i a més a més els empresaris hotelers, escudant-se amb la crisi, no contracten més gent per a atendre tants de turistes, sinó que obliguen el personal que tenen (pagat de misèria) a fer més feina, amb més intensitat, amb l’amenaça que si no els va bé se’n poden anar, que n’hi ha que esperen. Varen enganar aquestes persones fent-los venir al nou paradís i, després d’haver-los explotat una temporada, els han deixat sense feina. I ens varen enganar a tots dient-nos que gràcies al turisme aquí sempre hi hauria riquesa per a tothom i no tendríem mai problemes. Però ara els problemes hi són, i les Balears, si no és depredant encara més el territori (per a la qual cosa, per sort, pareix que no hi ha recursos), no poden absorbir tot aquest sobrant humà, perquè és un territori petit amb una economia massa especialitzada. Només hi ha una solució, per a acabar amb la desocupació excessiva a l’arxipèlag, i aquesta és rebaixar-ne la població. Ara, ja sé que això és bo de dir, però impossible de planificar, perquè no podem obligar ningú a anar-se’n. Només ens queda la possibilitat que per pròpia voluntat molts dels qui vengueren se’n tornin o que, empesos per la manca d’oportunitats que ofereixen aquestes illes, molts dels naturals d’aquí, amb bona formació superior, cerquin la manera de guanyar-se la vida dignament a fora, com ja varen fer tants dels nostres avantpassats a finals del XIX i principis del XX. Tot plegat, ben trist: ni les Balears són el paradís que molts forans s’imaginaven ni és la possessió opulent, confortable i acollidora que aixopluga els seus propis hereus. Ens han enganat i ens enganen, però pareix que la gent no se’n tem.