“Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats
d’aquest món menorquí on comença la mar
i s’acaba una terra d’ullastres i pins”
(Ponç Pons, Nura, “Insulària”)
Diumenge, 16 de gener, revetlla de Sant Antoni, festa grossa a Mallorca, la més grossa del cicle d’hivern; i Diada de Menorca, festa oficial a la germana illa balear.
Els símbols esdevenen elements imprescindibles per aconseguir la cohesió de la identitat d’un poble. La frase no és pròpiament d’un servidor, sinó que l’hem sentida ben segur moltes vegades, generalment en boca de polítics. De fet, al meu parer no és ni exacte: trobo que la simbologia patriòtica pot sovint, en realitat, emmascarar la mancança d’una veritable cohesió nacional. Però avui la donarem per bona, perquè em convé al objecte d’aquestes línies.
Els símbols com a elements cohesionadors necessiten, emperò, un referent nacional clar a qui atribuir-los i pel qual tenen sentit. A Catalunya, de forma sorprenent en un país tan ple a vessar de reivindicació nacional, no tenim clar aquest referent nacional. Parlo de Catalunya, sempre, entenent l’espai geogràfic que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, al vell estil d’aquells que sempre han parlat de Països Catalans però respecte del qual servidor m’apunto a la tesi de l’avui solidari Josep Guia i li dic, senzillament, Catalunya.
Torno a Sant Antoni, perquè és l’exemple que em cal per comentar la inexistència d’una Diada Nacional catalana; de diades regionals anam més que servits: des d’aquest mateix Sant Antoni, amb forta presència festiva arreu de la nació; fins a la catalunyesa diada de l’Onze de Setembre, que no és pas més nacional que el 9 d’octubre al País Valencià o el 8 d’agost a Eivissa. Mallorca té una Diada postissa, un invent de tot just fa tretze anys, sense arrelament popular de cap casta, i en reivindica una altra, el 31 de Desembre, coincidint amb la Festa de l’Estendard.
Precisament aquesta setmana, la disputa sobre la Diada de Mallorca ha arribat al Ple del Consell de Mallorca, on els vots de les forces espanyolistes –amb el sospitós suport dels “nacionalistes” d’Unió Mallorquina– ha rebutjat una proposta del Bloc per Mallorca, a iniciativa d’Esquerra Republicana, per tal que el 31 de Desembre esdevingués Diada de Mallorca.
Allò que més ha sorprès del debat previ a la negativa han estat els arguments del portaveu de Cultura del PP al Consell, Bartomeu Martínez, fent referència a que “l’obsessió de Jaume I era ocupar territori”: recordà la matança de musulmans i trobà “agosarat” situar el naixement de la Mallorca actual el 31 de desembre de 1229. “És frívol que un fet bèl·lic sigui declarat una festa”, afirmà, i lamentà que “el Bloc vulgui celebrar les campanyes bèl·liques esgarrifoses de Jaume I”.
Deixant de banda que l’argument que vol encolomar a Jaume I una pretesa actitud xenòfoba i genocida coincideix amb les tesis sovint mantingudes per Esquerra Unida, el PP està acusant de frivolitat totes les institucions valencianes, menorquines, eivissenques… que ha fet de les respectives incorporacions a la Corona d’Aragó, a la nissaga catalana, la seva corresponent Diada. És clar que al PP no li fa gràcia aquesta adscripció i s’estima més parlar de la incorporació a una Espanya que no existia ni nominalment o a una civilització cristiana que genera una nova contradicció, atesa la condició de creuada que atorgà a aquelles expedicions militars.
Tot plegat, tanmateix, estam en que no tenim Diada Nacional. Potser ara no toca, però algun dia ens hi haurem de posar, a pensar-hi, mentre ja ballen els noms de Sant Jordi, de Sant Joan… i tampoc no és imprescindible que sigui una Diada forçosament canònica. Rumiem-ho.
