Acabo de veure la notícia de la posada en marxa d’una nova tecnologia de producció d’energia eòlica desenvolupada per la DelftUniversity of Technology, situada al Nordoest de Rotterdam. L’enginy s’anomena EWICON (Electrostatic Windenergy Convertor) i no té res a veure amb pales aparatoses mogudes pel vent sinó que amb un format d’escultura contemporània hi ha un dispositiu de generació d’electricitat que capta l’energia del vent sense peces mòbils. Es tracta bàsicament, de gotetes d’aigua carregades elèctricament que mou el vent a dins d’uns circuits tancats, creant més electricitat.Els beneficis d’aquest model són: la disminució del desgast per l’ús, la reducció de costos de manteniment, i no la contaminació ni visual ni acústica i per tant la gran adaptabilitat a tot tipus de construccions. Seria l’altra cara de l’avenç que s’està produint en les superfícies fotovoltaiques que, cada cop més, permeten mimetitzar-se en qualsevol de les peces d’una estructura arquitectònica. L’avenç cap a l’autosostenibilitat energètica dels edificis és imparable.
En llegir la notícia m’alegrava d’una banda de la capacitat de inventiva de la humanitat. I per l’altra, m’entristia en comprovar la situació de l’energia en el meu entorn pròxim: Catalunya i Espanya. On el primer que es pot afirmar que si s’ha avançat lleugerament en la direcció que toca és gràcies a les diverses directives europees que van obligant als governs de Madrid i de Catalunya a canviar.
La reflexió se’m va disparar en assistir a una presentació de l’Informe sobre energia a Catalunya coordinat pel doctor de la UPC, Joaquim Corominas http://enercatin.blogspot.com.es/ que mostrava les potencialitats enormes de la producció energètica de Catalunya i la seva capacitat plena per avançar cap a un model no depenent i sostenible. Però alhora assenyalava les debilitats i les misèries de l’actual sistema energètic català.
La primera misèria és que 30 anys de Govern autonòmic no han servit per tenir una radiografia completa del sistema energètic a Catalunya; situació que només es pot explicar per deixadesa o voluntat malèvola d’opacitat. Un altre problema és que no hi ha un comandament central del sistema a diferència del que té Andalusia, per exemple. El mateix pes de la nuclear a Catalunya, que en termes relatius ens situa al nivell de l’estat més nuclearitzat d’Europa, França, ens fa vulnerables, perquè aquesta energia està condemnada a desaparèixer per la seva ineficiència i riscos. Com explicar també, el retard en renovables? Retard que, per cert, provoca que els catalans estiguem subvencionant les primes de les renovables espanyoles. De vegades hi ha un part de la responsabilitat que es situa sobre els grups conservacionistes a ultrança, però també és cert que el model privatista de gestió on uns quants propietaris, de vegades amics, coneguts o saludats han estat els beneficiaris de molins o solars, no ha ajudat precisament a la comprensió popular. Quina enveja quan veus que la població de tota una illa de Dinamarca fa una aposta per l’eòlica en el ben entès que tots els guanys van a parar al bé públic!. A hores d’ara només interessos obscurs poden explicar perquè estiguem exportant tones de matèria prima cap a Itàlia per fer biomassa i aquí som a les beceroles; o perquè alts càrrecs de l’àrea d’energia de la Generalitat van posar traves a l’ús com a combustible agrícola de l’oli de colza sense refinar que permetria donar una autonomia quasi total a la pagesia de Catalunya. I per no allargar-me massa, la cirereta del pastís: saber que només el 14% de l’energia produïda a Catalunya cotitza a Catalunya. Això vol dir que quasi la totalitat dels impostos que paguen les companyies que produeixen energia a Catalunya ajuden a engreixar l’erari de Madrid o d’alguna altra comunitat autònoma on hi ha la seu fiscal. I això a més d’haver sofert una reiterada marginació en inversió en infraestructures de distribució malgrat ser el principal mercat d’ENDESA o de REE, que ens han provocat costos econòmics acumulats que algun dia s’hauran de valorar.
Per tant, jo no sé quan celebrarem el referèndum per la sobirania, però alguns partits que s’han apuntat fa poc a la proposta i els qui estan a favor de l’Espanya autonòmica o federal i que han tingut el poder a les seves mans per imposar aquest retardatari mapa energètic a Catalunya, hauran de donar explicacions sobre si serveixen el bé comú, o estan a sou d’alguns d’aquests lobbies energètics que es fan les barbes d’or, gràcies a l’incompliment i als obstacles que posen a l’avenç cap al model energètic nord-europeu que és el que impulsa la UE i s’acabarà imposant.
ES publica avui a ECONOMIA DIGITAL
