REPESCO PER COMPLETAR EL MEU BLOG, D0S ARTICLES, PUBLICATS FA UNES SETMANES, QUE NO HAN PERDUT ACTUALITAT
ENERGIA
Tot es precipita. Les converses de Rajoy i Puigdemont, de Saenz de Santamaría amb Junqueras es van produir des de la màxima cordialitat. Crec que a ambdues bandes els interessava la foto. Malgrat la intoxicació prebèl•lica de la premsa espanyolista- que un general serbi titllava de molt més agressiva que la pròpia poc abans del conflicte iugoslau-, les societats espanyola i catalana no són partidàries de la crispació. Si més no, els seus centres sociològics que són els qui donen la majoria, allà al PP, i aquí a Junts pel Sí. Per tant, lluir fermesa ideològica i estratègica s’ha de fer compatible amb fer-ho des de la cordialitat, que eviti la imatge de risc de conflicte descontrolat./ Dit això, la fermesa dels dos bàndols està més en peu que mai. El Govern català i la seva majoria parlamentària han accelerat la seva tasca legislativa amb polítiques socials, educatives, energètiques, mediambientals situades clarament al centre-esquerra, que és el “mainstream” de la societat catalana. I el Govern de Madrid continua implacablement aplicant tots els mecanismes de l’Estat: ministeris, Hisenda, TC contra totes les lleis progressistes de Catalunya, situant-se en el “mainstream” dretà i conservador de la Gran Castella. En una setmana, quatre recursos al TC. I noves amenaces de Montoro a les C.A., malgrat la desautorització de les seves polítiques de dèficit asimètric per part d’organismes propis de l’Estat i d’Europa. I al risc, de bona font, que Europa clavi una sanció a Espanya per l’incompliment dels objectius del dèficit, que té terroritzades les altes esferes de l’Estat./
En aquest context, em sento especialment satisfet, d’haver presentat aquest divendres passat l’estudi dels experts Sergio Ugarte i Monique Voogt, encarregat per la Fundació Irla: “Un nou mercat energètic per a un nou país”. Què diu en síntesi l’estudi? Que Catalunya és massa depenent de l’energia fòssil i nuclear. Que tenim poca connexió energètica amb Europa. Que som una illa energètica més de l’arxipèlag ibèric, allunyat del continent. Que Girona és el pitjor territori energètic: ni està connectada, ni produeix. Que la mitjana de preus és similar a l’europea, però mal repartida. Els preus a Catalunya i Espanya castiguen als usuaris domèstics, a les pimes i a les indústries grans consumidores de gas. Que els preus d’aquests sectors han crescut darrerament entre un 40% i un 100%. I que la Generalitat no té cap competència per a poder definir un model propi d’energia eficient i just. Ergo, un cop més, un desastre sectorial ens aboca a la necessitat d’un Estat propi./
Perquè en l’Estat impropi al què estem alienats només 5 grups empresarials (oligopoli) connectats al BOE controlen el mercat energètic. I actuen com a lobbies disfressats com denunciava la Comissió nacional del Mercat i la Competència. Perquè el dèficit tarifari és brutal i fruit d’una mala gestió energètica (deute de 30.000 m€). Perquè vivim a Espanya una autèntica regressió legislativa contrària a les directrius europees, el darrer episodi de la qual és l’impost del sol.
Què proposen els experts Ugarte i Voogt, per la transició energètica catalana? Abans que res, actuar sota els principis de la Unió Europea, a diferència d’Espanya: 1. Lliure circulació de l’energia per Europa. 2. Participació dels ciutadans en el control de les polítiques energètiques com a bé comú. 3. Foment de l’autoproducció. 4. Innovació i competitivitat antioligopòlica en el sector./
Sota aquest principis europeus, cal definir els catalans: 1. Seguretat en el subministrament, amb combinació de capacitat de producció pròpia i subministrament internacional que ha de ser suficient i fiable per a totes les necessitats del país, inclosos casos d’emergència. 2. Assequibilitat i competitivitat. Els preus de l’energia han de ser competitius i no han d’afectar la competitivitat de la indústria catalana. L’accés a una energia assequible ha d’estar garantit a tothom, especialment als vulnerables. 3. Sostenibilitat. Avançant cap a un sector energètic descarbonitzat i sostenible. 4. Llibertat d’elecció dels consumidors que han de poder triar el proveïdor inclosa l’opció de l’autoproducció, que ha de ser fomentada. 5. Prevenció dels abusos oligopòlics, garantint una veritable igualtat de condicions a qualsevol operador.
Aquests principis marquen el camí als 8 objectius energètics per a una República catalana: 1. Augmentar les interconnexions internacionals del gas i electricitat. 2 Diversificació dels subministraments externs de gas i petroli; i desenvolupament de capacitat d’emmagatzematge addicional. 3. Descarbonització i reducció de la intensitat energètica de l’economia. 4. Autoproducció d’energia (renovable) i integració de sistemes descentralitzats al mercat. 5. Marc normatiu modern i flexible per al sector elèctric. 6. Reducció curosa i conscient del nombre de centrals nuclears. 7. Protecció dels consumidors vulnerables. 8. Implementació d’una rigorosa legislació antioligopoli./
No em diran que aquest no és un programa avançat, homologable als nòrdics. I que a Espanya no veuran mai si han d’esperar que guanyi Podemos. Un programa solvent, redactat per experts, l’un, català d’origen peruà, l’altra, holandesa, que han assessorat a diversos Governs al món. /
LLIURE MERCAT?
Anem a noves eleccions i la insinuació del Rei per a què es moderés la despesa electoral ha comportat que els partits del règim facin veure que el tema els preocupa. De fet, el més barat electoralment és tenir una monarquia. No cal elegir-la. Les seves despeses són estructurals./
En tot cas, després que l'Estat dediqués més de 130 milions d'euros en la campanya electoral del 20-D, ara, davant del bloqueig del panorama espanyol, els grans partits del règim es volen rentar la cara fent veure que els preocupa la despesa electoral. Ara, que hauran de repetir les eleccions a causa d'haver arraconat les opcions sobiranistes catalanes de qualsevol negociació. Així els primers responsables del bloqueig són PP, PSOE i C's, incapaços de demostrar nítidament el que en realitat els uneix: la defensa d'un model d'Estat jacobí on la casta extractiva controla el BOE./
Quan a Catalunya hi havia un partit majoritari autonomista que jugava a frontissa, l'aritmètica era fàcil. Des de la dreta, des del centre-dreta o des del centre-esquerra del règim es demanava un complement català i Espanya tenia majoria per la governabilitat. A canvi de res pels catalans. Només d’algun favor als amics i coneguts del pujolisme. Ara s'ha acabat aquest equilibri. I als ciutadans se'ns prepara un tediós estiu, no per la suposada xafogor que ens envairà, sinó pel nou espectacle de teatre abarrocat de les tres forces del règim per inventar una trama de la que ja se sap el final: gran coalició de facto per a no canviar res de veritat./
Per amagar-ho calen maniobres de distracció, com l’estalvi de les despeses electorals. Com que la llei electoral estableix que la quantitat de les subvencions es determina els cinc dies següents de la convocatòria dels comicis, alguns partits proposen un pacte de “cavallers” per estalviar despeses. El 20-D, a part dels 130 milions de l'Estat, el PP hi dedicà oficialment 12 m€, el PSOE 9 m€, Podemos, 3,6 m€ , Ciudadanos 4 m€ i IU 2,5 m€./
Amb la justícia darrera els talons dels tres principals partits del règim i d'algun de perifèric; i el partit de l'esquerra clàssica (IU) endeutat fins les celles per no haver pogut cobrar els enviaments de paperetes per correu, el panorama no és agradable econòmicament. Però encara hi ha classes. Els partits del règim malgrat l'alè de la policia al clatell continuen tenint vies de finançament extraordinàries. Per això, els grans mai han volgut, per exemple, renunciar a l'enviament de propaganda i paperetes a cada elector. En un territori on s'ha instal•lat una gerontocràcia electoral amb escàs nivell de formació, els votants més fidels són gent gran que porta la papereta des de casa. Els partits que poden inundar les bústies de publicitat i embolicar les seves paperetes en embolcalls atractius tenen ja més avantatge que els que no poden fer-ho, o ho fan amb escassos recursos. /
La proposta de la tramesa única de totes les paperetes a càrrec de l'Estat l'havia fet jo mateix als anys 90 quan al Parlament de Catalunya es va crear una comissió sobre finançament de partits polítics, arran dels primers escàndols de corrupció i d'un document valent del Cercle d'empresaris, presidit llavors per Gavarró. El resultat de la comissió fou zero. L'advertiment fet pel mateix Gavarró sobre cobrament de comissions irregulars superiors al 3% famós i les propostes de simplificació de campanya no va ser tingudes en compte pels principals partits del règim en aquell moment: PP, PSOE i CiU. Vint anys després estem igual./
Ara ens faran un paripé mostrant que estan molt preocupats, però tant PP, com PSOE com C's rebran de mil maneres, potser cada cop més alambinades, el suport de l'oligarquia econòmica i del capitalisme parasitari de l'Estat. Per exemple, imputant en períodes fora de campanya, despeses de campanya. Finançant directament amb publicitat o simplement pel poder que donen les accions, influint sobre les cadenes privades de RTV i els periòdics, per tal que afavoreixin uns determinats partits en contra d'altres; en les seves notícies i en les seves enquestes, cada cop més utilitzades com a arma electoral i no com instrument demoscòpic……/
Les forces polítiques que juguen amb aquestes cartes marcades i que treuen benefici dels suports inconfessables, no competeixen en un lliure mercat polític on guanya el millor. Sinó que parteixen d'una situació d’avantatge oligopòlic que va en detriment de les forces d'esquerra o no addictes al règim que han d'espavilar-se amb els recursos propis que són escassos./
Algú pot creure que aquestes forces que rebenten el lliure mercat polític actuaran després a favor d'un autèntic lliure mercat econòmic on es premiï l'esforç i la competència pel davant de l'enxufisme i els privilegis? Algú es creu que els finançadors no passaran factura influint o dictant directament les normes, decrets o articles de llei que puguin afavorir els seus interessos oligopòlics? Algú es creu de veritat que els partits que han dinamitat la igualat d'oportunitats electorals treballaran després per la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans?/
Publicats a Economia Digital
