Les relacions de Catalunya amb Espanya, és a dir amb el govern de Madrid, han estat dominades els darrers quaranta anys per un reguitzell d’actuacions imperialistes per part del govern central.
Mani qui mani a Madrid ha quedat demostrat que és impossible trobar la manera de conviure respectant els drets de Catalunya, els històrics i els adquirits per un poble que amb treball i paciència ha assolit una personalitat clara i ferma.
Els atacs regulars a la llengua catalana i al seu ús i promoció només poden arribar-nos de gent que no sap discernir el bé del mal i que creu que manar vol dir imposar.
La discriminació en el terreny financer i d’inversions que Catalunya pateix per part del govern central (podríem dir que crònicament) són el reflex d’una actitud centralista, despectiva i que no demostra cap intenció d’afluixar.
Els partits catalans, els polítics de casa nostra i les persones amb responsabilitats econòmiques i culturals han de dir clarament que ja n’hi ha prou. Mantenir la situació actual amb l’excusa de no esvalotar el galliner en moments de crisi és un error que només fa perdre un temps irrecuperable.
CDC, que fins ara nomes ha donat mostres discretes de desacord amb Madrid, pot aquest cap de setmana fer un gran pas en el camí que porta a una Catalunya que només depengui d’ella mateixa.
Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.
