No acostumo a parlar d’ICV perquè la inutilitat no em mereix mig segon del meu temps. La inutilitat em mereix només respecte pel seu ple sentit quan té a veure amb la qüestió existencial. Però aquest no és ara el cas. La inutilitat d’ICV és de tipus paràsita, només li serveix a si mateixa i molt aviat podrà perjudicar la resta. Per això ara, de manera excepcional, en parlo.
La inutilitat d’ICV la perpetren inútils estúpids, perquè ni tan sols han hagut de ser hàbils, no han hagut de dependre del seu talent per parasitar. Jordi Pujol els va fer tota la feina. En comptes d’odiar tant CiU, els enciams haurien de fer un monument a CiU, i molt concretament a Pujol, pels abundants i meravellosos anys de pau ecològicament vegetativa que els va facilitar amb la seva ambigüitat peixcovista, la qual evitava a ICV haver-se de definir nacionalment.
No hi ha cap diferència essencial entre ICV, UDC i PSOE català, partits que tenen com a denominador comú el parasitisme entabanador. Tots ells són deutors de Pujol. Per això ara, amb l’auge independentista, es troben en fora de joc. Però centrem-nos en ICV. La centralitat de l’independentisme en els últims dos anys està deixant en evidència ICV perquè
s’ha de posicionar sobre la seva catalanitat o espanyolisme. Aquesta definició ICV se la va poder estalviar durant els 23 anys de pujolisme. Mentre l’infame Pujol anestesiava el poble, ICV en tenia prou amb la cantarella de la dreta dolentota en contrast amb les bondats dels enciams i les bledes assolellades com ells mateixos. Per a ICV, aquesta era una posició molt còmoda que els facilitava en safata l’español del año 1984 Pujol. Per tant, quan parlo de “parasitisme entabanador”, hauria d’afegir “passiu”, perquè de fet la feina d’entabanar els la feia tota el gran Pujol, àlies ”ara no toca”.
Ara mateix ICV no té més remei que defensar la consulta del 9-N. No fer-ho seria un suïcidi, significaria treure’s el maquillatge de progres superdemòcrates i decebre la meitat de la seva ingènua claca, el sector independentista del partit. En realitat, els de la suposada superioritat moral són uns hipòcrites, vet-ho aquí. Els incomoden profundament els temps actuals, en què el poble per fi els exigeix definició nacional. A ICV li incomoda la consulta. En el fons enyoren els temps de Pujol, i no descarto que, orgullosos sectaris curts de gambals com són, ni ho sàpiguen. Tant se val. El cert és que amb Pujol a ICV li anava de conya. Pujol disfressava la buidor absoluta dels enciams. Simplement blasfemant contra ell des de l’oposició quedava justificada la raó de ser d’ICV davant dels catalans incauts. Fum, fum i més fum, com el vint-i-cinc de desembre.
Ara mateix, amb la centralitat independentista ICV està descol·locada i intenta aferrar-se a la conya antidretana de sempre per justificar d’alguna manera la seva prescindible existència. Però la comèdia ja no cola. Aquest discurs sona avui més ridícul que mai, se’ls veu massa el llautó. Són uns altres temps, però ells ho intentaran fins al final perquè no poden fer altra cosa que continuar utilitzant la mateixa formula que els ha permès anar tirant de veta durant tres llargues dècades. Ni poden fer res més a causa de la conjuntura ni tampoc no en sabrien més. De fet ni poden ni volen, i no volen no pas perquè, efectivament, no puguin, sinó perquè simplement són rabiosament cretins. I quan dic que ho intentaran fins al final, vull dir que serà ICV qui fotrà a parir la independència catalana quan en unes plebiscitàries no se sumin a CiU i Esquerra (vés a saber si també CUP) per formar majoria independentista al Parlament –amb el ben entès ingènuament optimista, d’altra banda, que UDC no posi bastons a les rodes a CDC. En unes plebiscitàries, ICV continuarà amb el seu mantra antidretà ple de puresa i superioritat moral que els impedirà fer coalició amb la perversa dreta de CiU. Els diputats d’ICV són claus a l'hora de conformar un govern d'unitat per obtenir una majoria independentista. Però no. Ells estan per coses més elevades, aquelles que importen a la gent. En això curiosament són calcats a PP, PSOE català i Cs. Però tranquils, que el que els diferencia és la seva superioritat moral, ells són els bons de la pel·lícula i els altres els dolents. I serà aquesta elevació el que probablement acabarà d’enfonsar aquest país. Les majors tragèdies succeeixen per una fotesa que les encén com un simple misto provoca un incendi, i la fotesa aquí es dirà ICV. Al temps.
Deia al principi que no acostumo a parlar d’ICV perquè la inutilitat no em mereix mig segon del meu temps. Fins ara, però, la inutilitat d’aquest partit era inofensiva. Molt aviat podrà ser letal. Per això n’he parlat.
Ricard Biel
