Encefalograma pla

 
            Qui no ha tingut alguna acció o reacció durant la seva vida que es podria catalogar com a d’encefalograma pla? Tothom ha contestat alguna pregunta com si fos un vertader imbècil o un idiota rematat. Això ha estat en un moment determinat, o un fet puntual de la vida, però després hem demostrat amb escreix que el nostre cervell funcionava a la perfecció. El que comença a preocupar són moltes reaccions d’encefalograma pla que fan contínuament personatges que no tenen cap tara física ni mental per actuar de la manera que ho fan, com si fossin retardats mentals, quan tots sabem que no tenen per què ser-ho, o bé pels estudis que tenen, o bé pel càrrec que ocupen, i, fins i tot, pel que han demostrat durant la seva vida fins aleshores o fins que es varen convertir en manats del poder.
 
            Aquesta preocupació la provoquen molts de tertulians, tant si tracten temes polítics, com socials o esportius. També trobam reaccions anormals entre diferents càrrecs polítics i personatges de tot pelatge. Tenir l’encefalograma pla és analitzar un partit de futbol Barça-Madrid i dir que si topen amb una espatla dos jugadors dins l’àrea del Madrid, si el que venia corrents del Barça cau, que allò és una càrrega legal, i, si qui cau és Neymar, que s’ha tirat a la piscina. Si, en canvi, això passa a l’inrevés, i qui cau és C. Ronaldo a l’àrea del Barça, que això és un penal clamorós. Fer els dos papers de l’auca, per a mi és d’encefalograma pla. Tenir l’encefalograma pla és quan en una entrevista que es fa a la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, ella afirmi que Catalunya no és una nació, quan li demanen què és una nació, ella contesti: “Una nació política és el territori que té sobirania nacional plena.” Sense comentaris.
 
            Però, realment, l’article fa quasi dos mesos que el volia escriure i fins ara no m’hi havia posat. El pensament d’escriure’l el vaig tenir quan es preparava la vaga indefinida més important de la història a les Illes Balears, sostinguda en el camp de l’educació, quan la comunitat educativa se n’havia adonat que el Govern i la Conselleria d’Educació posaven en marxa un pla contra la llengua catalana i la cultura del nostre poble. Dia 8 de setembre vaig poder llegir al diari Última Hora una entrevista feta al secretari autonòmic d’Educació, Sr. Guillem Estarellas, i llegint-la em va semblar que moltes contestacions de la persona entrevistada eren d’encefalograma pla. A partir d’ara em dedicaré a posar-ne exemples:
 
            Quan li diuen que als de la Conselleria no els atura ningú, ell contesta que els atura el tribunal, i que per això aproven un decret llei per tranquil·litzar els docents, que ja ho tenien tot preparat. Si precisament el que varen fer, va ser tot el contrari. El tribunal no els va aturar més que unes poques hores i amb la seva actuació varen aconseguir indignar els docents, i això es va demostrar amb la vaga indefinida, amb les concentracions i amb la gran manifestació que va mobilitzar més de 120.000 persones.
 
            Quan li assenyalen que han provocat la indignació dels docents, diu que no ho entén, perquè la seva actuació ha estat tenint en compte totes les parts i que això no hauria de fer enfadar ningú. Com s’atreveix a dir que han tingut en compte totes les parts, si no hi ha ningú de la comunitat educativa que estigui d’acord amb el decret llei que s’han tret de la mànega, ni cap grup d’especialistes en educació i ensenyament, a no ser els qui cobren el sou gràcies a ells?
 
            Quan li fan veure que la possibilitat d’acord es va allunyant més i més, ell contesta que no serà perquè ell no vulgui dialogar, que són els sindicats els que no han volgut tenir aquest diàleg. Com pot ser tan curt i fer aquestes manifestacions, quan dies després, sindicats i assemblea de docents seran testimonis de la nul·litat de diàleg per part de la conselleria, amb el secretari autonòmic sempre present?
 
            Quan li fan veure que actuen en contra de gran part del sector educatiu, contesta que no està en contra de res, que està a favor dels projectes i que siguin els millors possibles. Com així no han volgut escoltar ni els claustres, ni els consells escolars, ni el professorat, ni els entesos, ni els experimentats, ni la UIB, ni el col·legi de psicòlegs ni els filòlegs que els diuen que el projecte no pot esser pitjor… si només han escoltat quatre incontrolats que defensaven el seu plat de llenties… o dos plats.
 
            Quan li demanen si donen el diàleg per acabat, contesta que el diàleg l’han romput els docents i que els vertaders perjudicats són els alumnes que són ostatges de qualsevol vaga. Convertir els alumnes en ostatges ho ha fet la Conselleria amb el decret llei. Els docents només actuen en defensa dels alumnes i a costa del seu sou. Com pot fer tantes respostes un càrrec polític sense dir res, perquè encara és l’hora que hagi de dir qualque cosa.
 
            Quan li diuen que hi havia 800 persones a l’Assemblea de Docents i que més de 5.000 firmes els feien costat, va manifestar que 800 persones representaven el que representaven, com si una assemblea amb 800 persones fos una nimietat i que les 5.000 firmes no estaven avalades per ells. I així continua l’entrevista amb respostes contínues d’encefalograma pla, que expliquen que posteriorment la vaga indefinida tingués tant d’èxit i que encara ara, quasi dos mesos després continuï com a vaga indefinida intermitent, ja que continuarà en dies puntuals durant tot l’any. Després de llegir aquesta entrevista i veure com responia un dels personatges principals de la negociació per part de la Conselleria, queda clar que el diàleg forçosament havia de fracassar. Contra els encefalogrames plans no hi ha solucions, si algú no els fa fora del càrrec que ostenten.