Torno a estar esperançat. De fet, des de fa setmanes estava molt pessimista en relació amb el futur immediat de la nostra nació catalana. Tot eren notícies negatives i l’evolució dels fets ens portava a la catàstrofe més absoluta. Sembla que s’ha redreçat el rumb. La consolidació de la llista unitària sobiranista/independentista, encapçalada per l’exdiputat al Parlament Europeu Raül Romeva, representa un acord vital de les forces politiques i de la societat civil per seguir bategant amb força. El camí encara serà llarg, i gens fàcil, però sembla que s’encarrila una trajectòria política que des de fa mesos estava molt coll avall.
Avui manquen 69 dies per a la data històrica del 27-S; ara és tasca de tots multiplicar els arguments a favor de la llista encapçalada pel Raül Romeva. Ara ens trobem en un moment clau per seguir avançant, però és que l’alternativa a això és la regressió més absoluta, perquè a hores d’ara no existeix cap proposta concreta de l’anomenada “tercera via” ; ni , molt menys, l’Estat espanyol tampoc no s’ha mogut ni un mil•límetre, només s’escolta el repetitiu argument del dogmatisme constitucional. A hores d’ara la no existència d’aquesta llista unitària a favor del país implicaria una regressió política, social, econòmica i lingüística en tota regla. A més, d’això en tenim un exemple molt clar i molt proper en el temps : el pacte a l’Ajuntament de Lleida entre el PSC de l’Àngel Ros i Ciutadans; aquest acord, ni que sigui només en l’àmbit municipal, implica que el català deixa de ser llengua preferent a la capital de les terres de Ponent. Imaginem-nos, per un segon, que podria passar, que podria significar si s’articulés al govern de la Generalitat un executiu unionista entre Ciutadans, el PSC i el PP, amb ICV i Podem com a convidats de pedra. Seria un retrocés històric del qual no ens en podríem recuperar mai més i , en el camí, es podria perdre, definitivament, la nostra joiosa llengua catalana.
Doncs bé, ara que ja tenim una llista de país molt transversal és obligació de tots posar tota la carn a la graella. Cal defensar i irradiar l’argumentari d’aquest acord vital des de tots els racons de la geografia catalana. Cal enfortir-nos i enfortir la societat catalana per tal de fer possible poder votar a favor del dret a l’autodeterminació i poder avançar, en un veritable procés constituent, fins a la veritable llibertat nacional.
