29 anys després del cop d’estat fallit del 23 de febrer de 1981, encara suren en l’ambient i en la ment de moltes persones les mateixes idees que varen fer que alguns guàrdies civils (amb alguns militars com a comandament) duguessin endavant l’assalt al Congrés dels Diputats. Són idees semblants a les que es reflectiran a l’Estatut català, una vegada se li hagi aplicat l’afaitadora del Tribunal Constitucional. No havia passat ni un mes que Tejero havia entrat a l’hemicicle atemorint la majoria de diputats, quan ja Rodolfo Martín Villa, ministre d’Administració Territorial presentava una llei d’harmonització de les disposicions sobre la llengua de les comunitats autònomes. Ja en aquella llei es deixava clar que les paraules “nació” i “nacional”, només es podien referir a la totalitat de l’Estat, ni més ni pus que allò que intenten avui la majoria de membres de l’alt tribunal.
Segons podem llegir a La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès, en la presentació de la Llei al Senat, Martín Villa afirmava: “Y no puede haber una España fuerte que no se asiente en una nación única, con una sola ciudadanía política, con un idioma común, y con el respeto público y notorio a un mismo texto constitucional”. Aquest discurs el subscriuria avui una majoria de diputats del parlament espanyol. Era el temps en què Blas Piñar, de l’extrema dreta, era diputat i denunciava al govern espanyol l’existència de pressions perquè els mestres que no sabessin català, haguessin d’abandonar Catalunya. Era quan 2.300 intel•lectuals (quina mena d’intel•lectuals?) signaven un manifest en què es denunciava la discriminació dels castellanoparlants. Ni més ni pus que el que denuncien avui, alguns d’aquells intel•lectuals i alguns dels seus hereus. Segueixen sense aportar cap raó sòlida en les seves argumentacions intel•lectualoides, semblen talment les opinions d’aquests tertulians que utilitza Tele 5, sense cap tipus de formació, ni la més mínima informació del món, que com més grossa la diuen, més aplaudiments del públic reben (es veu que els alimenten bé), i la cadena guanya més audiència.
També podem llegir com es va manar a l’Alta Inspecció de l’Estat “velar por el cumplimiento de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de sus derechos y deberes en materia de educación, así como de sus derechos lingüísticos y, en particular, el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado, de acuerdo con las disposiciones aplicables”. És una de les altres seqüeles que encara cuegen i que són les que el PP vol posar en marxa de seguida que torni a tenir el poder i que ja en parlava en un article anterior.
Així va ser com es va aprovar la LOAPA, aquella famosa llei d’harmonització, que va trobar ben desperts i ferms els dirigents dels partits CiU i PNB, els quals varen presentar un recurs d’inconstitucionalitat, que va servir per eliminar quasi la meitat de l’articulat. Amb el que restava de la LOAPA es va fer la LOFCA (Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes), que va servir per aquesta funció fins a l’actualitat, que seria modificada pel nou articulat dels nous estatuts, però pel que sembla, les seqüeles del 23 F són tan importants que segurament es notaran a la part del finançament també en les retallades que es pensa fer o que ja s’han fet, però no les fan públiques, a l’Estatut.
