Edició 2346

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de desembre del 2024
Edició 2346

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de desembre del 2024

Encara no ha marxat en Ricard Vinyas?

|

- Publicitat -
Una de les majors misèries de la política consisteix en aprofitar el dolor de les víctimes de qualsevol tragèdia per a justificar les pròpies accions.  És el cas de la memòria del nostre país, memòria centenària construïda a partir  del patiment i les lluites del poble menut (o els obrers, proletaris, classes populars… tant fa el nom) que alguns s'han entestat en esmicolar i reduir a un període concret, emprant com a hostatges els milers de víctimes encara no reparades del conflicte de 1936-1939 i de la llarga ni del franquisme.
El Born, amb tot el que representa, sempre ha estat un plat de mal gust per aquells que consideren que Catalunya és, existeix,  a partir del naixement de la pròpia doctrina dogmàtica. Quan s'atansen a períodes de la història anteriors no saben moure's; els fets, les lluites, les aliances, no responen a uns criteris preestablerts i codificats a partir de bíblies laiques, tant talibanes com les Bíblies religioses, i arreceren el que no els convé sota el silenci, la mentida o el menyspreu.
Ricard Vinyas,  de qui no qüestiono ni la vàlua com a historiador ni , evidentment, com a persona, pretèn des del moment que va accedir a Comissionat de les Polítiques de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, alterar el que ha de ser una història consensuada dels llocs de memòria dels catalans, per la visió dogmàticament correcta del que hauria d'haver estat.
Els fets són el que són, tot i que sempre podem interpretar-los en funció de les circumstàncies, però Vinyas i adlàters ja estan en una altra pantalla. Quan vaig llegir que l'Ajuntament de la meva ciutat denegava el permís a la Coronela per participar als actes de l'11 de setembre amb l'argument que no responia al caràcter cívic que l'equip de Govern de la Ciutat  li volia donar a l'esdeveniment, vaig ser conscient que no hi havia un problema d'interpretació, admissible i fins imprescindible en el debat científic, sinó, ras i curt, la voluntat de negar els fets. Quan algú qualifica la Coronela de manifestació militarista, és que  o no té ni idea, i en Vinyas sap perfectament el que era la Coronela, o be vol targiversar la història per posar-la al servei dels seus interessos de partit.
Quan l'ensenya de Santa Eulàlia  es camufla a un magatzem és descontextualitzen els fets i  els significats que hi revestia  amb la voluntat de  valorar  una cultura, una ideologia, una  manera d'entendre el món, fora de temps. 
Quan es crida a les associacions memorialístiques per fer-les defensores de la exposició projectada per al Born a l'octubre, es juga amb les seves justes reivindicació de justícia i reparació,  per a dissimular que sota aquesta coberta hi ha la voluntat d'amagar les memòries de les que he parlat, les que ens han fet com a poble, sovint des de la reconstrucció posterior a les derrotes, però sempre amb la voluntat de romandre.
Qui no veu en el poble menut, la menestralia, les nostres classes treballadores, els mantenidors de la cultura del país  malgrat que  les classes elevades, com fan habitualment,  s'havien passat a la cultura i la llengua de l'ocupant ( i ho afirma fins Prat de la Riba, poc llegit em sembla) i limita aquest poble als darrers 80 anys, no ho fa des de l'internacionalisme proletari. Ho fa des de la voluntat d'aniquilar Catalunya com a Nació.
I en aquest moment, només el cessament de Ricard Vinyas pot generar un consens sobre els nostres espais de memòria  i la manera, científica i no partidista, d'anar-los identificant, reividincant i dignificant com és propi de qualsevol nació que es vulgui reconèixer i mostrar-se al món. 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut