Amb la “seva” llei a la ma, ens han endossat el rescat bancari, començant pel de Bankia, la vergonyosa clàusula d’indemnització pel projecte Castor, i ara, el ja anunciat rescat de les autopistes radials madrilenyes en fallida.
Ens en podem fer creus. Seixanta mil milions que ja han reconegut que no es recobraran del rescat bancari; més mil cinc-cents, pel cap baix, que paguem, i pagaran els nostres descendents, en el rebut del gas per la fallida d’un projecte que ha quedat sense cap responsabilitat -ni personal, ni política, ni judicial- per com es va gestionar i signar; més un mínim de tres mil set-cents milions de les radials de Madrid, que es van tenir que construir si o si només per motius polítics i per a vestir l’aparença… El que costa cada any dels Presupuestos Generales la xarxa d’AVE construïda sense un estudi previ de necessitat, conveniència, rendibilitat i amortització… El que representa no anar i actuar decididament on hi ha el moll de l’os del frau i la corrupció.
Si, a tots aquests despropòsits -per dir-ho d’alguna manera- hi afegim el més que desorbitat deute públic, podem veure davant de quin tipus d’administració dels nostres impostos estem parlant.
Segons quina partida, segons de quin Ministeri, ni es toca, fins i tot, n’hi ha que s’incrementen. L’Estat, en si, no s’aprima, i quan hi ha alguna “sorpresa”, com es fa a les comunitats de veïns, derrama i endavant que fa baixada. Més o menys com quan, de la nit al dia, és va legislar que era prioritari el deute públic de l’Estat abans que els serveis als seus ciutadans.
Ai Déu meu Senyor… I això que no ho vegi tothom !. Que no els hi va, que no els repercuteix a la seva butxaca als seus votants, i als dels partits que donen majoria a un que gestiona així el de tothom i que, a més, ens diuen, i en molts casos demostren, que està esquitxat i tacat de falsedat, frau, corrupció, que també incideix directament a les arques, pressupostos i deutes de tots els espanyols ?.
