Encara ara, beats i sants?

No sé, si la massiva beatificació que hi haurà a Tarragona, de més de cinc-cents religiosos, estava planificada des de fa temps o l’organització que ha preparat la Conferència Episcopal Espanyola d’aquest acte, ha estat pensada per fer la punyeta als que volen una recuperació de la memòria històrica, d’un país que només recorda la seva (els bons) i no la dels altres (els dolents).
No sé, si és adient aquesta macro beatificació, que només recorda als morts d’un bàndol i que moltes persones s’han declarat contraris a aquest acte. Sembla mentida que en ple segle XXI (recordem la gran quantitat de santificacions i beatificacions, que va signar durant el segle XX el papa Joan pau II) encara l’església catòlica es dediqui a beatificar i santificar. Avui dia tota aquesta parafernàlia fa riure.

Jo no sé si Déu existeix, però deixant de banda aquest etern debat, qui és l’església per dir qui és beat o sant? Ells sempre amenaçant tot el que fan els altres que no són de la seva corda o manant el que està bé i el que és pecat, però defensant i enaltint als seus. Haurien de saber, que només aquest Déu que diuen que existeix i que prediquen, és l’únic que pot saber si aquestes persones han portat una vida santa o no. Per això, no calen distincions com aquells que un cop morts els hi posen la medalla al mèrit que sigui.

Com saben que tots aquests beats que seran proclamats demà, malgrat ser assassinats pel sol fet de ser religiosos, van portar una vida digna i exemplar? El mateix papa Francesc fa poc ha dit: Qui sóc jo, per condemnar als homosexuals? Així doncs, qui és l’Església Catòlica per decidir qui ha sigut beat o sant?
Penso en la quantitat de persones seglars, que segur no estan d’acord amb el funcionament i l’actuació de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana i que han fet i fan una tasca humanitària d’ajuda als altres. Veig, com com moltes vegades l’Església passa d’elles. O és que per ser beat o sant s’ha de pertànyer al gremi (dit altrament, estament religiós)?
És clar que també pot ser, que l’Església passi dels sants de veritat, que no han sigut –mai més ben dit – sants de la seva devoció. Els fets ho confirmen. Com que suposo que l’Església continuarà nomenant beats i sants, solament vull recordar el que va trigar a beatificar el fundador de l’Opus i crec que mai se’n recordaran del bisbe Casaldàliga quan falti, per posar un exemple. Si comparem el fundador de l’Opus amb el bisbe(?) Casaldàliga, per a mi no hi ha color.

Per més escarni, l’organitzador d’aquest acte és la Conferència Episcopal Espanyola. Organització que ens vol posar com a exemple a seguir, la fe i la santedat d’aquests “màrtirs”. Com sempre la doble moral de l’església! ¿A qui hem de seguir per ser bons cristians i què un dia ens puguin comptar entre els bons de la pel·lícula? ¿Aquests que demà faran beats, o hem de seguir l’exemple i les directrius que escampen per les ones radiofòniques de la seva COPE o les tertúlies de la seva televisió, on els seus comunicadors i tertulians vesen bilis cada dia, escampant mentides i predicant l’odi cap als catalans?
Així, que tant predicar que no s’ha de mentir i estimar al pròxim!
No seria estrany que amb el temps, algun d’aquests bisbes de la CEE, que permeten aquests disbarats i prediquen el que no creuen, arribessin a la beatitud i a la santedat.

Dit això, aquesta macro beatificació també ha portat polèmica dins l’església catalana. No entenc, com l’arquebisbe de Tarragona, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Abadia de Montserrat s’han avingut a celebrar aquest acte, quan tots ells saben que quasi tots els bisbes del temps de tots aquests “presumptes màrtirs” que volen beatificar, no van donar cap mena d’exemple, en donar suport al cop d’estat del 1936 i després beneint durant molts anys el règim franquista.
Però a la fi, l’arquebisbat, la conferència tarraconense i l’abadia estan dins del poder religiós i troben bé aquesta celebració i l’assistència a l’acte.
¿Però el nostre president que hi pinta en tot aquest muntatge?

Argumenta la seva presència a la beatificació, perquè aquests religiosos eren víctimes innocents; però hauríem de recordar al President que eren “víctimes innocents” d’un costat i que també n’hi havia de l’altre costat de “víctimes innocents”. O és que uns poden ser beats per bons i els altres no ho poden ser per dolents?
No podem oblidar, que el nostre president no va assistir a la manifestació de l'11-S ni a la cadena per la independència del mes passat, argumentant que ell és president de tots els catalans, dels sobiranistes i dels unionistes, i per això no havia d’anar-hi, per acontentar els dos bàndols.
Així doncs, assistint a la beatificació dels “màrtirs” d’un costat i oblidant-se dels “màrtirs” de l’altre costat, haig de fer una pregunta al Sr. Mas. ¿De quin costat està i a quin bàndol acontenta, amb la seva presència?

Dos consells a les autoritats. A les eclesiàstiques (d’un creient practicant, però cada vegada menys creient): menys barrets i menys ornaments, menys ostentació de luxe en les vostres celebracions, menys normes i obligacions, menys condemnar i amenaçar, menys beats i sants i més tocar de peus a terra en aquest món què vivim, què no és virtual sinó real.
A les autoritats polítiques (d’un votant practicant, però cada vegada menys votant) : menys voler enganyar a la gent, menys dubtes, menys marejar la perdiu i més coherència en els vostres actes i els vostres arguments.