En Valls i el jacobinisme francès

El ministre de l’Interior francès Manuel Valls, català de naixement i catalanoparlant, va qüestionar-se si un ministre de la República tenia dret a parlar català, encara que fos a instàncies d’una periodista de Radio Arrels, l’essència del periodisme català a la Catalunya Nord i el baluard de l’especificitat cultural de la regió. La República és jacobina, centralista, unitària i educa als ciutadans perquè l’entenguin així i en facin gala. Només des d’aquesta perspectiva es pot comprendre perquè un català de naixement, i que ha contestat als mitjans del Principat en la seva llengua, ara dubta de com dirigir-se a Ràdio Arrels. 
 
L’arribada del ministre al govern Hollande va suposar una alegria per a tots aquells qui consideren la Catalunya Nord una part més dels Països Catalans i volen reforçar-ne la seva identitat pròpia dins del territori nacional francès. La sensació que el sud també comptava, que finalment seria possible assumir que la unitat francesa potser és en l’essència, però no en la forma. “L’accent català de la república francesa”, que en va dir Christian Bourquin, president del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló. Un ministre francès parlant català, també és un reconeixement a molts francesos que tenen els seus orígens al sud dels Pirineus i van buscar refugi a França durant la Guerra Civil. La constatació d’una República que acull i dóna possibilitats d’escalar socialment. Però, a vegades és un miratge.
 
Ara mateix, recordo l’alcalde Michael Grasa, descendent d’exiliats i líder de la corporació municipal de Vernet d’Ariege. Per ell, com molts d’altres, parlar dels seus orígens era dur, però necessari per rememorar la nostra història col·lectiva plena de desgràcies durant el segle XX. I, de fet, es queixava que fins als anys setanta no va poder aconseguir la nacionalitat francesa perquè l’Estat no li reconeixia que havia arribat com a refugiat en un camp d’internament el 1939. A França, pels francesos, durant molts anys mai es va reconèixer que hi hagués camps de concentració. Igualment com costa reconèixer que el català formi part de l’oficialitat d’una República, el seu govern de la qual tothom es mira en lupa pels grans reptes que té. Hollande es creu prou fort per plantar cara i ser la veu discordant a les polítiques d’austeritat imposades per la cancelleria alemanya i el Bundesbank, però la mateixa voluntat transgressora que té en la política econòmica hauria d’aplicar-se a les estrictes estructures jacobines de la V República en matèria lingüística, cultural o educativa. Ministre Valls, parlant català segur que també es podria continuar sentit ben francès, però mostraria certa complicitat amb els seus avantpassats.