Els unionistes retreuen als dirigents independentistes que han volgut fer adeptes, a força de dir mentides. Per exemple diuen que és mentida que l'autonomia hagi fracassat. I això és ben clar que és una realitat. L'Estat sempre ha volgut dir la seva, fins i tot en els departaments en què no tenia competències, o que només les tenia l'autonomia. Quan no ha pogut fer-ho, ha recorregut als tribunals on hi havia gent digitada o persones pertanyents al partit o que hi havien pertangut en un temps no massa llunyà, que han tengut molt fàcil coincidir amb el pensament del seu expartit, que havien abandonat segurament per accedir al càrrec. I si no, al Tribunal Constitucional, que oh casualitat, quasi sempre dictamina el que vol el Govern central. La prova més evident que això és vera i que no és cap mentida és l'Estatut català de 2006, que va votar el 90% del Parlament català i que va reafirmar el poble en un referèndum. 4 anys després, el Tribunal Constitucional el deixava ben raspallat (més de 100 articles suprimits), ja que retallava tots els articles que li atribuïen més sobirania. El retall del Constitucional demostrava que l'autonomisme no servia quasi per a res, ja que no deixava actuar. De fet, cada vegada que el Parlament català ha fet qualque decret per fer una passa endavant, el Govern central ha impugnat el decret al TC, i sempre ha aconseguit el que volia, deixar-lo sense efecte. És molt curiós que el TC sempre pensi com el Govern central. Semblen els mateixos. Per tant, és una veritat com una catedral que l'autonomisme ha fracassat.
Una altra de les mentides que els unionistes adjudiquen als dirigents independentistes per adoctrinar és que Espanya és un estat autoritari. És una altra veritat, la de l'autoritarisme, fet molt normal, ja que la majoria de persones que va continuar en el comandament de la nau després del que es va anomenar “transició”, varen ser els mateixos que havien experimentat el poder en temps de la dictadura franquista, prova d'això és que mai no han volgut condemnar el règim dictatorial del General. Què es podia esperar si no hi havia hagut ruptura? Què es podia esperar d'una gent que s'havia format en les lleis franquistes? Què es podia esperar d'una gent que alabava el temps i el règim de Franco? Que Espanya és un estat autoritari es demostra cada dia amb l'actuació dels poders executiu i judicial, especialment. Les argumentacions per demostrar que era una mentida que es parlàs d'estat autoritari estaven ben fonamentades: Espanya és una democràcia avançada que gaudeix del màxim grau de llibertats i respecte pels drets individuals i col·lectius. Així ho certifiquen totes les institucions internacionals de les quals forma part, així com de tots els centres d'estudis dedicats a avaluar la qualitat de la democràcia dels estats. També s'argumentava que tota la legislació de l'Estat i les sentències dels tribunals espanyols estaven sotmeses als tribunals d'Estrasburg (Consell d'Europa) i de Luxemburg (Tribunal de Justícia de la UE).
També deien, cosa que ara ja no es pot dir, que ni el Govern de la Generalitat ni cap altra entitat independentista ha recorregut a cap d'aquestes instàncies internacionals per denunciar cap violació de drets ni l'Estat espanyol ha estat apercebut o condemnat, dins o fora, per aquest tipus de fets, cosa que ara ja sí ha passat.
Aquest argument queda esfondrat i desaparegut, perquè el tribunal d'Estrasburg ja ha condemnat Espanya per haver condemnat a presó, persones que varen cremar fotos dels reis espanyols. Estrasburg diu que això no és res més que llibertat d'expressió. Per tant, ja es pot veure que hi haurà una pluja de condemnes per aquesta causa i altres de semblants, ja que s'ha condemnat Valtonyc i altres cantants per la lletra de les seves cançons. Dins quin cap cap que les lletres de cançons siguin delictes que mereixen presó. Només pot caber dins caps que pensen igual que la censura franquista. I d'això el Govern central actual en sap molt. Però el que sí demostra és que és un estat autoritari i que no ha estat adoctrinament el fet que els independentistes ho denunciassin. I si això ha aconseguit fer independentistes no és mèrit dels seus dirigents, sinó que és merit dels qui comanden a l'estat autoritari que ha descafeïnat les autonomies, de tal manera que ja no arriben a tenir les competències d'una província o d'una diputació. Ara ja n'hi pot haver que es posin a cercar na Maria per sa cuina.
