I jo també. I vosaltres igualment, no és així? Què s’ha pensat el líder de l’oposició a Espanya? Nosaltres lluitam per a viure en un país normal fa segles. Sembla que en Rajoy ha viscut i viu en un país normal, només que ara s’ha trobat una mica estrany. Li han profanat la capital d’Espanya. Es veu que devia estar encantat amb tots aquells taxistes, que devien esser del seu partit, que no deixaven xerrar en català dins els taxis i sí ho permetien en qualsevol altra llengua. No es podia contaminar l’aire amb paraules catalanes, perquè totes anaven acompanyades d’un tuf que contaminava l’aire amb pólvores que feien olor de separació, de separatisme. Bona l’han feta a en Rajoy! Ara resulta que el partit opositor seu, que tan malament ho fa en el Govern, i tots els partidets “regionalistes” de la perifèria i algun d’esquerranot s’han posat d’acord perquè es pugui parlar en “las otras lenguas, aquellas que no llegan a dialectos”. Com és possible que hagi de posar-se auriculars per a poder escoltar el que diuen els gallecs, els bascos o els catalans? Però si tots saben la llengua de l’imperi! Per què no volen parlar la llengua important aquests taujans en lloc de conformar-se amb llengües que només haurien de servir per a la intimitat?
Encara no ha dit, però no estarà molt a dir-ho, que quan tengui majoria absoluta enviarà tota la costosa instal•lació a millor vida. Ara tremola quan circula per dins la capital, quan es troba prop del Senat, per si alguna d’aquelles paraules verinoses es troba en l’aire que respira. S’haurà de vacunar. I la o les portaveus del partit es dediquen a denunciar el cost d’haver posat en marxa la possibilitat que cadascú pogués parlar en la seva llengua. Es veu que la Cospedal aquesta no sap que no ha costat més la instal•lació que el que cobren d’assessors de grans empreses, els dos expresidents del Govern, en González i n’Aznar en un sol mes. Aquests dos expresidents que cobren més de 65 milions mensuals de pessetes de l’assessoria i que els pagam un sou daurat superior al del president actual del Govern, bastaria que aportassin dos mesos del seu sou cada un per a pagar el cost de la instal•lació que s’ha feta al Senat. Si aquestes persones cobren per les seves tasques aconselladores en grans empreses cada mes com més de 330 treballadors mileuristes, com és possible que ja els duguem pagats més de 50 instal•lacions com la que s’ha feta al Senat i no hagin obert la boca?
Si en Rajoy vol viure a un país normal i ell considera que un país normal és el que usa només una llengua, principalment als òrgans de govern, parlaments i administracions, és molt fàcil i senzill, que redueixi el seu país a les regions on es parli només la llengua espanyola, i així al Congrés i al Senat s’hi podrà viure com a un país normal. Si cada autonomia per imperatiu legal que parla, perquè té una llengua pròpia, aquesta llengua, forma un sol país, també es podrà viure d’una manera normal, parlant la llengua pròpia. Així que ja ho sap, això significa la independència per a Galícia, Euskal Herria i els PPCC. Sí, senyor Rajoy, tots volem viure en un país normal.
I ara parlant seriosament, hem de denunciar que encara no es pugui parlar en la llengua de cada nació que forma l’Estat espanyol al Congrés i que només es pugui parlar en les altres llengües al Senat, quan fan els plenaris normals i que si al Senat hi acut qualsevol ministre del Govern, obligatòriament se li ha de parlar en espanyol. Així que ja ho sap, senyor Rajoy, si aconseguiu esser president del Govern, quan aneu al Senat no sentireu les llengües que fan del vostre país, un país anormal. Desitjam que visqueu en aquest país normal somniat, però nosaltres també. Entesos?
El ridícul més espantós el fan els vostres partidaris que tenen una d’aquestes llengües maleïdes com a pròpia i no la volen usar ni la usaran mai al Senat. És comporten exactament igual que els renegats que durant la guerra del francès, es varen passar a la llengua francesa com a llengua important i victoriosa.
