Cansat de sentir els cappares del PP negant l'existència de presos polítics i de la gran democràcia que posseïm gràcies a una extraordinària Constitució, vull denunciar amb paraules senzilles i planeres que això no és veritat. Tots coneixem a les Illes l'existència de l'OCB, una obra cultural que com el seu nom indica no s'ha dedicat a altra cosa que a defensar la llengua i la cultura de les Illes Balears, sense oblidar la resta de Països Catalans. Al llarg de la seva història hem conegut uns quants presidents. Aquí els teniu: Miquel Forteza i Pinya, Climent Garau Arbona, Josep Maria Llompart, Ignasi Ribas, Miquel Alenyar, Bartomeu Fiol, Antoni Mir, Sebastià Frau i Jaume Mateu.
Segons l'edat que tengueu n'haureu pogut conèixer uns quants. Dels que no hagueu pogut conèixer, vos ne podreu informar, perquè uns quants ens han deixat les seves obres, i els que no, la seva immensa tasca feta a la benemèrita institució. Tots sabem que l'Obra Cultural Balear té com a objectiu principal la normalització de la llengua catalana i la recuperació de la cultura. I tots sabem que això intenten aconseguir-ho a través d'una tasca immensa, d'alguna concentració, de les manifestacions que calguin, de la promoció de cursos d'aprenentatge de la llengua catalana, i tota la seva actuació d'una manera totalment pacífica i humanística. Doncs, Òmnium Cultural és una entitat germana de l'OCB al Principat, amb uns objectius semblants, encara que els associats de totes les ideologies possibles i de diferents capes socials es multipliquen comparats amb els de l'OCB, a causa de la major població del Principat. Doncs, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, persona pacífica de mena és un dels empresonats, acusat de sedició i rebel·lió, ambdós delictes només existeixen si hi ha hagut violència contra les persones. Aquests dos delictes dels quals se l'acusa no són més que una infàmia dels acusadors. Si diuen que varen predicar i animar els manifestants des de damunt de les furgonetes de la guàrdia civil, s'ha de dir que si hi varen pujar, va ser amb el seu permís oral, encara que no hi ha cap paper firmat. Al final tenim el cas d'una persona que l'únic que té són unes idees diferents a les del jutge i del Govern central. Si al jutge se li ocorre, com ha fet, tancar-lo a la presó, allà hi ha tancat una persona per les seves idees, per les seves idees polítiques, i a això a tot el món es diu que és un pres polític.
L'Assemblea Nacional Catalana és una organització que té com a objectiu construir un estat i obtenir la independència del Principat, amb la consegüent emancipació d'Espanya. Són unes idees totalment diferents a les dels jutges espanyols i als governants d'Espanya, però en un país democràtic i que lluita per la llibertat dels seus ciutadans, que no súbdits, totalment legítimes i legals, que caben dins la Constitució. Doncs el seu president, Jordi Sánchez, igual que Jordi Cuixart, ha estat acusat de violència pels jutges espanyols, o pel mateix jutge i empresonat durant més de tres mesos. Encara n'hi ha que gosen dir que no són presos polítics, si estan privats de llibertat per les seves idees polítiques? No trobau que falten moltes dosis de seny a jutges, fiscals i governants que troben encertat aquest empresonament?
Què són llavors el vicepresident Junqueres, defenestrat digitalment pel president Rajoy, i el conseller Joaquim Forn, igualment desposseït del seu càrrec, per una mala interpretació del 155, dels governants espanyols i del Senat? No és més bé una venjança dels governants espanyols per haver estat en un govern que gosava qüestionar la sagrada indissolubilitat d'Espanya? No deu ser que no es pot consentir tenir en llibertat les persones que no volen estar junts en “una unidad de destino en lo universal”?
També han aconseguit que el president Puigdemont, destituït pel president Rajoy per aplicar idees polítiques diferents, hagi abandonat Espanya per no esser empresonat, però si ell i uns quants consellers més són a Bèlgica, ho fan perquè se'ls ha acusat injustament d'un delicte que no han comès, ja que l'únic delicte que han comès ha estat complir amb el seu programa electoral; deu ser per això que els del PP mai no el compleixen, no fos cas que els acusassin greument d'haver-ho fet? Tant si volen com si no volen són exiliats polítics. Igual que Anna Gabriel, de la CUP, que se n'ha anat a Suïssa, per no haver de patir un altre judici injust per les seves idees polítiques. Totes aquestes persones són acusades pel Govern central i tota la caverna mediàtica de persones covardes, quan són molt valentes. No ho creieu? Doncs, pensau que demà heu de ser a un país europeu on haureu de viure per sempre per no tornar mai més a casa vostra. I que en esser allà vos haureu de cercar la vida, feina, allotjament i fer front a totes les despeses que necessitareu. Que en esser allà ja pensareu com vos relacionau amb els vostres familiars, amics i companys. No és això un acte de total valentia? El que és una vergonya és que Espanya, en ple segle XXI, continuï tenint presos i exiliats polítics. O és una situació normal segons els governants que tenim? He acabat l'espai de l'article sense tenir temps de parlar de Valtònyc i del fet succeït a l'exposició a Arco, que demostren que tampoc no existeix la llibertat d'expressió. Quina Constitució ens empara idò? Seran els principis fonamentals franquistes? O seran els polítics amb tarannà franquista? Bé, els votarem, perquè tornin a governar i ens acabin de convèncer.
