Si a l'article anterior, semblava que l'havia salvat de la mediocritat, no havia estat la meva intenció, ja que allà on parlava de llegir i comentar textos periodístics, havia tengut la intenció d'afegir-hi, i d'escriure; em va estranyar, per tant, el comentarista que no crec que sigui, però que se sol firmar, entre d'altres, com a Guiem, es veu que li agraden els textos mediocres, ja que braveja de llegir aquests, encara que moltes vegades, els seus comentaris demostren que o no sap llegir o no els llegeix. Els seus comentaris, per tant, són fruit de tota una altra problemàtica, que intuesc. Per tant, continuu amb el text mediocre, encara que m'agradaria que no ho fos.
Aquesta setmana, que ha fet tanta calor, he posat esment a la recepció dels reis a la població civil i militar de les Illes Balears, que es va celebrar divendres a l'Almudaina. Es veu que l'Assemblea Sobiranista de Mallorca havia convocat una trobada per reivindicar la llibertat dels presos polítics, Marivent per al museu Saridakis i entre el seus crits, reivindicaven una terra totalment lliure. Ja podeu jutjar quin era el seu comportament, que vos pot agradar o no, però que actuaven de manera totalment pacífica.
Com que es veu que els Països Catalans actuen de manera incontrolada, com a mínim en el subconscient, es veu que a la Societat Civil Catalana, li ha sorgit la corresponent Societat Civil Valenciana i ara també la Societat Civil Balear. Doncs aquesta havia convocat també una concentració de suport a ses majestats i a la tropa de súbdits que acudiria a fer la capada. Els crits que sortien d'aquest grup eren els de ¡Viva el rey! i ¡Viva España! Es veu que Espanya és consubstacial al rei. Segons aquest grup, ser espanyol significa ser monàrquic, i l'estat Espanya no existiria sense rei. El grup prorei entonava la consigna de “Puigdemont a prisión”, mentre que el grup prorepública entonava el de “som gent de pau, volem votar”. Llavors els monàrquics també cridaven que eren mallorquins, que no eren catalans. Ja se sap, ser mallorquí significa esser espanyol i esser català significa estar en el punt de mira dels jutges espanyols, que et poden enviar a la presó en qualsevol moment. Aquests de la societat civil, abans de néixer ja no s'enrecordaven de l'existència dels menorquins, ni de la dels eivissencs, ni la dels formenterencs, feien de Societat Civil Mallorquina.
En un moment de la connexió d'IB3 amb el palau de l'Almudaina, mentre es comentava l'arribada dels reis i de la reina emèrita, se sentia com a música de fons, un crits desesperats que deien: “en mallorquí, sí; en català, no”; i així s'anava repetint una i altra vegada sota aquesta expressió el desig que desaparegui la paraula català i que només quedi la paraula mallorquí, el que volen es que desaparegui la llengua catalana, la nostra llengua, ja que ells només usen l'espanyol; però també se sentia una altra música de fons i era la de la balanguera filant; un grup intentant atemorir els treballadors de la televisió i l'altre, preocupant-se d'existir. Ja podeu pensar i creure quins eren els elements de cada grup.
Els crits defensant el mallorquí enfront del català, em varen fer recordar que els 40 anys de Llei de Normalització Lingüística no han servit per gaire cosa, demostren que la tasca de l'escola, en aquest aspecte, ha fracassat, que no és vera això dels adoctrinaments que tant agrada tenir en els seus argumentaris als polítics i polítiques del PP i dels “Ce essa”. I pensava també que ja dedicaria pocs esforços a voler explicar-los per què no tenen raó, que més preferia pensar que s'intenta que les persones aprenguin a través del cervell i que no es pot ensenyar qui pensa amb les vísceres. I que a mi, ja no em preocuparia més de fer aquesta tasca, si no era a gent completament desconeguda i recent arribada, ja que em sentia com Sísif, pujant la pedra indefinidament a la muntanya per després deixar-la caure per sempre. Jo aquesta tasca no estic disposat a continuar fent-la. Encara que ningú no em podrà privar de cridar: “en mallorquí, sí, i en català també”.
