És possible que els que defensen que això ve de lluny no els hi sobri raó però, el què ningú pot negar és que qui ha dictat les lleis que ho rubriquen, rematen i sentencien a la ciutadania a més atur i a més retallades, als comerços a menys caixa, a les empreses a menys ma d'obra i a les industries a menys fabricació, és l'actual PP amb la seva majoria absoluta al govern i l'aprovació escandalosa dels seus disbarats per part de la seva bancada parlamentaria… Faltaria més !.
Com, per exemple, permetre que el poder financer faci fora de les llars a qui ja no pot pagar les quotes de la seva hipoteca abans de trobar altres solucions no tan salvatges i, per altra banda, no atacar d'arrel el frau fiscal -o amagar-lo baix una llei d'amnistia fiscal, que afavoreix als més defraudadors, que encara és pitjor-…
Condemnar a tota la generació dels nostres fills, amb estudis o no, a que, qui no ha tingut la sort de col·locar-se en el món laboral, només li quedi la possibilitat de tenir que marxar per a poder viure amb normalitat i dignament, amb la cirereta del pastís en forma d'una llei afavorint la possible futura contractació als menors de 30 anys…
Retallar en tots els serveis socials bàsics, en aquells que afecten més directament a les persones, i a les Comunitats Autònomes, que son qui els gestiona i ofereix, sense fer el mateix amb els de l'Estat central, que no són socials, i molt menys bàsics. Que així s'aprimaria l'Estat ?… Que és que no, amb les mesures emprades, s'aprima i ofega la gent que hi viu ?…
És el mateix Estat que, en lloc de potenciar la diversitat i diferències existents per una major riquesa general, només demostra capacitat per re-centralitzar en una artificial urb de ciment, vidre i funcionaris els diferents territoris, cultures i llengües diferents i, si pogués, formes de ser i de pensar diferents.
És de molt difícil veure, sense que es remogui l'estòmec, la imatge de certs estats asiàtics o africans amb el descontrolat poder que pot arribar a donar l'explotació dels seus bens naturals, on un sector mínim de la seva població viu en l'abundància i l'excés mentre la seva major part no passa del llinda de la misèria. No és que vulgui comparar, ni posar referència, però un estat ha de ser el reflex del que és el seu poble i, malament quan s'utilitza el poder per actuar pel be d'uns quants i d'uns sectors determinats i en contra de la majoria de la seva gent, com també molt malament quan, si hi ha més d'un sentiment, es pot legislar contra ell per fer prevaldre l'únic imposat. El que queda és un estat no representatiu en el que no tothom s'hi pot sentir a gust. I, això, no voler-ho veure, amagar-ho, o intentar-ho callar és mal símptoma.
En línies generals, vull fer cap a qui te el poder últim i definitiu, l'única clau de l'única caixa, i, per tant, tota la responsabilitat -la barra i la poca vergonya- de fer-ho així i no d'una altra manera.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
