I tenen tot el dret de fer-ho. Bona en fóra que no poguessin exercir el dret a la llibertat d’expressió. El que a mi em va estranyar dels tertulians que el criticaven és que s’utilitzassin arguments semblants als dels mitjans de comunicació espanyols i espanyolistes. La diferència és que aquests ho fan amb les vísceres a flor de pell i amb molta mala bava i els tertulians catalans ho lamentaven i li perdonaven la vida, recomanant-li que no es tornàs a equivocar. Com a mínim aquesta va ser la meva percepció, mentre m’afaitava escoltant la tertúlia, que semblava totalment satisfeta, entre rialles, dels seus comentaris.
Arribats a aquest punt no he explicat per què es criticava Laporta, però tothom ho deu suposar. El fet que hagi encapçalat manifestacions independentistes, que s’hagi expressat públicament a favor de la independència, que massa vegades parli clar i català, que encapçalàs la pujada a Montjuïc, encara que fos per algun problema mecànic del cotxe de Joan Puigcercós,etc. Si fa no fa, els arguments eren semblants als dels tertulians viscerals espanyols: que si s’ha de dedicar al tema de l’esport i del Barça, que no s’ha d’aprofitar del club, que els socis del club són de tot l’arc polític, que no s’ha de mesclar política amb esport (com si la participació i desenvolupament dels jocs olímpics no fos un acte polític continu, o la participació de les seleccions estatals en campionats continentals o mundials, etc.). No sé si estic interposant arguments que he sentit a tertúlies de ràdios i cadenes de televisió espanyolitzades, però em va parèixer que eren massa semblants. Com el cas del president de Cantàbria, que l’acusava de fer independentisme d’un club que té aficionats per tot Espanya. I d’aquest tema ja en vaig parlar un altre dia. Fa molt de temps que sabem que el Barça té molts de partidaris a l’estranger i a tot el món, i no per això s’ha de limitar la llibertat de pensament ni la d’expressió a cap persona. Qui limitava la llibertat d’expressió del llavors president Aznar, quan deia que el Reial Madrid formava part de les essències més definitòries d’Espanya, o qualque cosa per l’estil?
Per això em sentia astorat, quan comprovava que ni tan sols els tertulians de la ràdio “nacional”? de Catalunya defensaven que Laporta pogués manifestar les seves preferències polítiques lliurement, com si tot el temps que fos president del Barça hagués de romandre emmordassat, sense poder expressar els seus desigs, les seves il•lusions…, quan ningú no calla, només han de callar els catalans per a no ofendre els espanyols, per a no enfadar-los, per allò dels tancs… i no sé quantes beneiteries més, com si creguessin que d’independència només en parlen quatre eixelebrats.
Una altra cadena televisiva, i això que n’hi deu haver hagudes moltes de cadenes que ho han fet, però la meva professió no es dedicar-me a vigilar-les totes, també ha procurat enviar-li dards enverinats en un programa que copia el nom dels països més poderosos del món, sí, aquell allà on Zapatero, fort i no et moguis, vol ser-hi admès; doncs, en aquest programa que presenta un titella, català renegat havia de ser, que intenta, a partir dels guionistes de torn, renyar paternalment Laporta i li dóna consells de com s’ha de comportar perquè ha errat el camí. Lamentable, però més lamentable és el cas de Catràdio.
