En el llindar proper de la mort, Franco, per escrit i no escrit va deixar coses i institucions imposades ( Casa Reial, etc ), però penseu, qui va redactar la constitució del 1978, realment creieu que no van ser condicionats per pactes anteriors amb gent del franquisme?
Per tant, si memòria històrica, bandera espanyola amb l’àguila està prohibida i encara hi ha radical les empren; també encara queden estàtues i carrers amb noms relacionat amb el franquisme, etc algo prohibit per llei; feu-vos una pregunta: Llavors perquè costa tant que tots pobles i o ciutats ho compleixin ¿ hi ha alguna mà negra que ho vol impedir?
Per tant, no poden prohibir banderes o símbols no implicats o relacionats amb el franquisme.
Realment no creieu que potser qui fa tot possible per què no es puguin mostrar altres banderes que no sigui l’espanyola ( com catalana, basca, etc), són potser partits radicals i o descendents del franquisme ¿ Igual que volgué obligar gent tararegi l’himne espanyol, i no deixen xiular-lo, on és el dret q decidir, escollir, triar i o opinar, que pregona la constitució ¿
Tanmateix, pregunteu-vos dels que van redactar la constitució del 1978, quanta gent amb arrels i o descendència del franquisme que hi havia, i o els que si o els que no, per qui podrien està realment condicionats per posar traves a coses que puguin afavorir a pobles i o comunitats, perquè puguin avançar gràcies el seu propi saber fer ¿
Per tant, qui es creuen els descendents i seguidors de franquisme de prohibir símbols, quan els seus per llei s’han declarat il•legals, i encara no els han tret tots? I penseu que altres símbols i o banderes estan nets, com l’àguila i segons quines formes d’actuar i imposar que tenen erta gent política i o entorns interessats.
Resumint, queda clar que, en una democràcia no es poden impedir símbols, banderes, ni res en que un mateix pugui creure i mostrar-la amb orgull de sentir-ho.
I un símbol no fa país, molts que volen cantar himne que no té lletra després també són corruptes i anti democràtics. Sobre gustos disgustos, cadascú pot lloar o xiular símbols públicament i o privadament, mentre no sempre força física ni abusos fora del que és normal.
