En aquesta ciutat, plou sobre mullat. I no plou aigua, que plou… merda, sense subterfugis ni mitges tintes, merda que la petroquímica envia a l'aire cada cop que plou i quan no, també; merda que quan arriba a terra, com l'”agüita amarilla” dels Toreros Muertos, es troba amb companyes de nas del merdós món de la brossa, la merda que, tal com sap qualsevol que hagi llegit o vist “Gomorra” de Roberto Saviano, en llunyanes ciutats del sud italià és una de les principals fonts de finançament i enriquiment de la màfia local.
Aquí no, Déu ens en lliuri!, Déu no ho vulgui! I no ho vol, ni Déu ni santa Teclagloriosamaredelstarragonins. Perquè només faltaria que la merda del cel, en caiguda lliure damunt de les nostres persones, cap endins dels nostres pulmons i instal·lada en els nostres aparells reproductors, es barregés amb la merda que arran de terra s'acumula en places i carrers. No i no! A Tarragona, no hi ha brutícia al carrer, no hi ha merda enlloc, només hi ha una evident tendència a embrutar per part d'una colla d'incívics que ens volen fer la vida impossible. I l'alcalde ho afirma i no passa res. Tarragonines i tarragonins, sou una colla de bruts!
Mentrestant, els mals tarragonins que no s'estimen la ciutat diuen que la merda que hi ha hi és. Totes sabem que viuen a sou dels malvats que només ens volen mal. Mira que dir que “Tarragona és una ciutat bruta”! Rectifiquin immediatament o farem que els enviïn “la partida de la porra”, que en altres moments ja ha donat proves evidents de la seva efectivitat. Tarragona llueix i treu brillo, i si els que diuen que està bruta s'estimessin aquesta ciutat no ho dirien. Mirin, “hi ha dues formes de veure el món: positivament o de forma negativa i vostès sempre trien la negativa”, “got mig ple o got mig buit…” i vinga dir ximpleries i més ximpleries… Ah, me'n deixava una: “Vostès són uns masclistes!”, que també té molt predicament a l'Ajuntament de Tarragona, sobretot si la diu qui seu davall del brossaire major de l'Estat que és rei (de la brossa) no perquè nasqués abans (vaja quin mèrit, no?) sinó perquè és home…
Aquí es pot parlar de tot menys de com de bruta que està la ciutat, i sembla mentida que siguin tan grans i encara no ho hagin entès. Perquè malgrat el contracte de la brossa d'aquesta ciutat és una de les vergonyes més grans de les que tenim damunt la teula, una vergonya per a qui el va crear i el va votar, una vergonya per a qui el defensa i n'impedeix el control, una vergonya per a totes les tarragonines i els tarragonins, fins ara només quatre gats han dit que prou i “quatre” no són, encara, prou per enviar-la a la paperera (o al contenidor) de la història.
Avui, es pot fer net, amb la brossa, a plena llum del dia, i malgrat tot, estem segures que la merda acumulada és tanta que no en tindrem prou fomentant les bones pràctiques i, menys encara, augmentant partides que són absolutament desproporcionades. Cal control damunt la despesa i, sobretot, damunt la gestió, perquè tenim clar que contra al brossa els únics que fan feina a Tarragona són les treballadores i treballadores que no paren, malgrat que la merda sigui tanta que els és impossible deixar-ho tot com una patena on es pugui combregar, no amb rodes de molí, sinó amb la veritat que la majoria dels manaires que em llegeixen coneixen i continuen negant. Ja ho saben, per fer net, confessió i comunió! I fora la màfia!… napolitana.
Jordi Martí Font
