Emprenedors i emprenyadors

El rescat del sistema financer espanyol m’ha agafat dinant al Miquel Soria, un restaurant gourmet del Vendrell. Aquest mateix dia, tornava de sentir una conferència del periodista Carles Capdevila, en el marc de la celebració dels 25 anys de l’escola nova dels Hostalets de Balenyà. El resum de la xerrada es pot trobar en aquest fragment: “El món té tres tipus de persones, un 10% que fa coses (emprenedors), un 10% que no fa ni deixa fer (emprenyadors) i un 80% restant que segueix el destí que els altres marquen”. Depenent de qui té més empenta, emprenyadors o emprenedors, “el 80% de la població fa avançar la societat o no”.
 
Al final, diu Capdevila, la majoria de problemes d’aquest món es poden plantejar pensant qui hi ha davant a l’hora de solucionar-los, si emprenedors o emprenyadors. El de la crisi també. De fet, com que els problemes econòmics del país són tant grans, el què et fa tenir esperances que ens en podem sortir és veure la gent que fa coses, per petites que siguin. Com l’amic Miquel Soria, que fa poc més d’un any que ha obert el restaurant del Vendrell i s’ha mogut per dinamitzar-lo. A través del twitter, la ràdio o organitzant les long table of friends, sessions on tothom es troba per sopar en una taula llarga al més pur estil clàssic, però amb el toc d’autor propi de qui ha sabut evolucionar la cuina catalana agafant l’herència dels Santamaria, Jubany o el mateix Adrià.
 
He sentit a dir que al Vendrell li falta vida (de fet, és un dels municipis més endeutats de Catalunya), que la cosa no es mou. Però fa falta conèixer aquests petits emprenedors per entendre que, fins i tot quan hi ha una societat que abraça el pessimisme cal buscar bé en el seu interior perquè aquest 10% de persones que fan coses sempre acaba sortint. Hi són al Vendrell, als Hostalets de Balenyà o a la mateixa Barcelona. La gent del carrer és força llunyana als problemes de la banca espanyola i, com que al final la crisi té un component psicològic important, saber que tens al costat emprenedors enlloc d’emprenyadors sempre és d’agrair.