EL LÍMIT DE LA CONSCIÈNCIA
================================
Fa un temps estava acomodat,
La vida no posava través,
Em deixava viure,
Ara em sento perdut en l’espai,
Saber i no saber com anirà,
Saber on el camí comença,
I conscient de derivacions vàries,
assimilant la lluita de poders,
La por i la il•lussió pel mateix camí,
he après a lluitar per tots,
regalant –los – hi un sincer somriure,
Que no em fa feliç, ni evita el mal,
Però fa el camí més lleuger,
Però dins del món de realitat,
La consciència, comença un viatge,
D’anada i de tornada,
Bo, no tant o més dolent,
El temps marcarà el meu destí,
I amb humilitat l’accepto,
Si puc continuar, gaudir dels meus,
Si he de marxar, trobar certa felicitat,
Deixar de patir i fer patir,
Als que tant estimo de tot cor,
Fer-ho amb el cap alt,
I dir gràcies per tot i, que us vagi bé.
