- Publicitat -
L'Assemblea ha aconseguit començar a remuntar el vol i situar les xifres d'inscrits a la Diada a nivells de l'any passat, si bé encara falta igualar el clàssic miler d'autobusos que es reserven anualment, i que habitualment són un bon auguri. L'ANC es posa les piles, les inscripcions via web ja freguen els 100.000 inscrits i Paluzie aprofita per recordar que l'ANC no ha perdut seguidors, ans al contrari i que, si el ritme no ha estat tan fort com el d'Òmnium, s'acosten als 50.000 abonats i uns quants més de simpatitzants. Això és una bona notícia pel bon succés de la Diada.
La Diada tindrà d'altres components, com el simbòlic, com ja saben. Torra, que n'és un expert, anirà a Montserrat a veure com s'il·luminen 131 agulles que representen tots els presidents de la Generalitat. Som bons en aquestes coses, però estem molt lluny del simbolisme i la gran capacitat de màrqueting amb la qual els estatunidencs han venut la seva història. L'11 de setembre, això sí, és una data compartida però les històries ja saben que són molt diferents.
Mentre ERC navega entre les aigües del diàleg per mantenir ponts amb comuns i socialistes desencantats, intentant estar en bona posició per si forcen eleccions, a la vegada que intenta comprar el discurs més bel·ligerant de la secretària General, Marta Rovira; la Crida de Puigdemont navega per altres mars més estranys. El periodista Quico Sallés explicava que el partit té obertes sectorials on es decideix la ideologia del partit, i la gent s'apunta a ser liberal, social demòcrata i d'altres. És ben estrany que un partit no sàpiga quina ideologia té i en faci bandera.
Pitjor que les cabòries dels dos partits majoritaris, és una entrevista que hem trobat a Josep Manel Jiménez, àlies Ximenis, a Vilaweb, en el desè aniversari de la famosa i èpica consulta popular d'Arenys de Munt, que va desencadenar part de l'aspiració rferendària del 9N: les consultes es van multiplicar i al final va caure pel seu propi pes fer-ne una de nacional. Ximenis però, va acabar consumit pel seu propi ego i les ganes de ser protagonista, i la mateixa CUP el va acabar fent fora. Després d'un periple dubtós, ha acabat al costat d'altres outsiders com Anna Arqué i d'altres, donant suport i impulsant Primàries Catalunya.
Al gra: si volen saber perquè personatges així, malgrat que les paraules i els propòsits els compartim tots, venen un discurs molt més irresponsable que la resta, i per això se'ls titlla d'hiperventilats i d'agitar les masses amb paraules buides i per res, llegeixin això que diu quan se li pregunta quina resposta donaria a la sentència: “fer efectiva la República”. D'acord, com? “Cal aprovar els decrets, treure la bandera espanyola de la Generalitat i del parlament i continuar endavant”. Ja hi som, treure la bandera com a solució a tot. Se n'adonen que ens enceguem per l'estètica però no anem al fons? Algú es pensa que serem ndependents i ens reconeixerà tothom treient una bandera? La bandera caurà sola amb la feina madurada.
I encara més: A Ximenis se li pregunta pel paper dels Mossos. Ja saben que els Mossos no van donar cap tipus de recolzament al govern català el 27O, porten mesos atonyinant independentistes rebels, i que l'òrgan superior de decisió és el jutge, quan els fa treballar com a policia judicial com hem après aquests mesos de repressió. Doncs la resposta del purista és la següent: “El màxim comandament dels Mossos és el president de la Generalitat. Per tant, aquell mosso que no faci allò que digui el president de la Generalitat hauria d’anar al carrer per incompliment de l’estructura jeràrquica”. Viuen a la lluna i fan veure que coneixen la realitat, però les paraules són molt buides de contingut i només aptes per aquells que no volen veure la realitat, i es pensen que la feina es farà o sola o bordant per twitter o escoltant-se aquess venedors d'elixir. I aquí hi perdem tots.
Publicitat
