La setmana passada la premsa escrita valencians en parlava sense embuts, no com una notícia més, sinó com la notícia més important de la portada: “La Comunitat Valenciana entra en el grup de les regions més pobres de tota Espanya“, deia el periòdic Información (15-01-14). Davant d'aquesta notícia hom no pot més que quedar-se de pasta de moniato. I dic de moniato, mai més ben dit, perquè la veritat és que arribats a aquesta situació hem de dir molt clarament que els valencians som uns autèntics moniatos, i en majúscula. Uns babaus, uns meninfotistes, uns ignorants que hem permès, tot i sent una de les tres comunitats més riques de l'Estat espanyol, que els nostres mesells, corruptes i impresentables polítics ens hagen portat a formar part del club dels més pobres. Com és possible que comunitats com Aragó (25.152), Astúries (21.141), Cantàbria (21.936), Castella-Lleó (22.099), Galícia (20.470), La Rioja(25.353)… tinguen una renda per habitant més alta que la nostra? Com és possible que nosaltres només tinguem 19.819 euros per habitant, per sota de la mitjana espanyola (22.081)? Com és possible que els valencians ens trobem a 2.200 euros de les quantitats que ingressen, com a mitjana, la resta d'espanyols? On van a parar els nostres impostos, la nostra riquesa? Evidentment no cal ser un expert en economia per saber on van a parar, ei que sabeu on van a parar?. Ja fa molts anys que alguns anem dient que Espanya ens roba, i ens roba amb la connivència dels nostres governants al Congrés i a les Corts. I els nostres governants, des de la transició ençà, tenen noms i cognoms, i pertanyen a dos partits que han anat alternant-se en el govern: PSOE i PP.
Per això, i llegint la notícia que acompanya al titular que abans esmentava, a hom li entra una mena d'abranor i mala llet, molta mala llet. Ara resulta que segons Ximo Puig, el líder dels socialistes valencians, “La Comunitat està en situació d'asfíxia (…) estem perdent posicions de renda en les dues darreres dècades”. Vaja, ara se n'adona el senyor Puig d'aquesta realitat?. Però li haurem de preguntar al morellà que ha fet el seu partit, el PSOE-PSPV, per evitar aquesta situació? Què van fer els governs de Felipe González i Rodríguez Zapatero pels valencians? Quin model de finançament ens van imposar? Jo els ho diré, no van fer res pels valencians. Al PP i al PSOE només els ha interessat els valencians per cercar els vots que els permeteren la majoria per governar a Madrid, però després ens han oblidat. Mai, ni uns ni altres, ens han donat un finançament just. Legislatura rere legislatura, populars i socialistes, com una sangonera ens han anat xuclant i xuclant, tapant-nos la boca amb quatre obres faraòniques que són deficitàries, portant-nos a una situació de fallida total: la comunitat més corrupta, la més endeutada, la més mal finançada i, com a conseqüència final, a formar part del club de les més pobres. Aquest és el resultat de l'espoli sistemàtic que practica Espanya als valencians.
Tot i així, cada vegada hi ha més valencians i valencianes que ja no es deixen emmirallar per aquests dos partits. Ja tenim massa proves per saber fins on podem arribar amb polítics d'aquests colors. Cada vegada hi ha més valencians que comencen a comprendre i entendre perquè la majoria de la població, a Euskadi i a Catalunya, estan a favor pel dret a decidir. Ambdues comunitats van reformar el seu estatut, tot i fent un esforç per encabir-lo en l'Espanya plural. Però la contestació de l'Estat va ser un innegociable no. Amb aquesta actitud intransigent i altament antidemocràtica l'opció pel dret a decidir està pujant com la bromera. A casa nostra, al País Valencià, ja està constituïda la Plataforma pel Dret a Decidir (http://www.peldretadecidir.cat/). Una plataforma diversa, plural i transversal que convida els valencians i valencianes a sumar-se i construir una nova alternativa, l'alternativa pel Dret a Decidir, doncs com diu el manifest fundacional “és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure”.
Alcoi, 16 de gener del 2014