Tant ERC com el PDECat han reforçat avui la seva postura a les portes del ‘Judici del Segle’ front els pressupostos espanyols. Malgrat les trifulgues internes entre la gent del PDECat, i els rumors de les xarxes sobre els republicans, els dos partits han refermat clarament la seva aposta pel ‘No’ als comptes de Pedro Sánchez. Marta Vilalta, per exemple, deia que la llibertat i l’autodeterminació no es pot vendre a canvi d’uns pressupostos. De moment, les coses estan així, i la pilota és a la teulada del PSOE que ja ha respost que els partits catalans votaran al costat de la dreta, l’argument reduccionista clàssic. Quina dreta? I l’esquerra on és? Espanya no pensa moure ni un dit pels presos polítics i, és més, aquests avui es queixaven que a Soto del Real no gaudien de calefacció, i se’ls havia prohibit entrar res que contingués el color groc. Alguns han demanat que s’ajorni l’inici del judici per analitzar bé les proves. El més esperpèntic ha estat la denúncia de Raül Romeva, a qui li han requisat un número de El Jueves, el setmanari satíric, per políticament incorrecte. Veurem també el pamflet sovint perseguit per l’estat com reacciona a aquest fet.
Ja ho deia Ferreres, l’humorista gràfic aquest matí en una vinyeta brillantíssima, on es veu un burro català estirant d’un carro enorme on hi són tots els dirigents de PP, PSOE, Cs i VOX, insultant-lo. El ruc acaba dient “dec ser l’únic burro que no serà mai protegit pel partit animalista”. No és el primer cop que assenyalem que la causa dels catalans no ha tingut mai més simpaties que la dels propis independentistes; ni tant sols entre l’esquerra progre que es passa la vida mostrant la cruesa de l’imperialisme d’aquí i d’allà i l’opressió de pobles de l’Orient Mitjà, l’Àfrica o l’Amèrica del Sud, quan aquí hi ha un conflicte de Cal Deu. Entre tots aquests, de tant en tant Joan Josep Nuet (EUiA) s’il·lumina i diu coses interessants com ara “el judici és una oportunitat per construir noves i àmplies majories”. Son paraules que s’endú el vent quan arriben a la sala de màquines d’Ada Colau i Pablo Iglesias, però hi són.
