Els últims quatre anys de Junqueras presidint ERC?

Esquerra ha celebrat les eleccions per escollir la seva direcció, i ben lluny han quedat les lluites intestines de fa deu anys. Només hi havia una candidatura, amb Junqueras i Rovira com a líders espirituals, i Aragonès i Vilalta com a cares visibles en el dia a dia. Així, ha estat una bassa d’oli en la qual el president empresonat ha rebut el sufragi de gairebé el 90% dels qui han emès el seu vot. Per si algú en dubtava, l’estabilitat a Esquerra està impol·luta, sense turbulències. De fet, també hi ha hagut votacions per escollir 30 consellers nacionals i el més votat, de lluny, ha estat Joan Tardà. L’arxiqüestionat exdiputat (a les xarxes, dominades per hiperventilats poc representatius) també s’ha reivindicat, i el seu missatge queda refrendat per la militància. Tot i que hi ha hagut pau i harmonia en la votació, no tot són flors i violes a Esquerra. Els quedarà el congrés nacional, que no hauria de suposar un obstacle majúscul tot i que s’han de traçar les línies mestres a partir d’ara en el camí cap a la independència, però el repte més gran és gestionar l’absència dels líders. Junqueras i Rovira tenen el suport de la pràctica totalitat de militants implicats, però no hi són en el dia a dia. Ho aposten tot a Aragonès, que té fama de bon gestor però mancat de carisma, i de Vilalta, que encara no ha marcat perfil propi i li encara li falta notorietat. Ells tenen una tasca gens fàcil. És qüestió de temps saber si estaran a l’alçada. I en relació a això, un altre horitzó sobrevola el partit: en teoria, Junqueras i Rovira estatutàriament ja no es poden tornar a presentar pels seus càrrecs d’aquí a quatre anys, perquè ja en duran 12. On serem d’aquí a 4 anys?