Els sense nom

Mal fineix qui mal comença. Malgrat que no se n’ha fet gaire sang, és ben sabut que el congrés de liquidació de CDC, i de fundació del nou Partit Demòcrata Català, celebrat el passat juliol, va ser un autèntic guirigall. De fet algunes escenes, com el sainet en la tria del nom, semblen extretes d’un espectacle de La Cubana.
Sols cal recordar que la direcció, es va gastar inútilment més de 30.000 € en elaborar dues propostes—’MésCatalunya‘ i ‘Catalans Convergents’— que no es van sotmetre a la votació pel malestar que van generar entre els associats. Posteriorment, només ‘Junts per Catalunya’, ‘Partit Nacional Català’ i ‘Partit Demòcrata de Català’ van arribar a la ronda final. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president de CDC, Artur Mas, van optar per ‘Junts per Catalunya’ a la primera votació, i per ‘Partit Nacional Català’ a la segona. Però al final van haver d’empassar-se el que just no volien. Alguns testimonis del moment han afirmat que les seves cares eren un poema!
Els associats del PDC han demostrat tenir molt poca vista o sentit polític en l’elecció del nom. Primer perquè ha fet emprenyar, amb tot la raó, a la gent de Demòcrates de Catalunya que poden acabar portant el cas als tribunals. I en segon, perquè en el context de la UE, associar els termes “partit”, “democràcia” (o algun dels seus derivats) amb una organització de caire nacionalista, no fa més que aixecar suspicàcies internacionals. Per exemple, a Brussel·les i a la Haia, recorden prou bé el Partit Democràtic Serbi del sinistre Radovan Karadžić. I és clar que no té res a veure amb el PDC, però el nominalisme en política sol ser important.
Ara a més, se’ls ha afegit un altre contratemps: tampoc podran utilitzar l’acrònim PDC perquè el té registrat Antonio Ortiz Onteniente, únic regidor del PDC oficial i legalitzat, és a dir, el Partido Demócrata de Colmenar de la Oreja, municipi de la comunitat de Madrid.
És clar que podrien tenir una sortida si accepten canviar PDC per PDCat, que correspon a Pàtria i Dignitat, marca que hauria estat registrada per Roger Granados, Sandra Lomas i Rut Carandell, els tres membres de Reagrupament, el partit fracassat de l’exconseller Joan Carreteto avui adherit al PDC. I tot i així qui sap si el cedirien sense contrapartides, ja que el dirigent reagrupat Ignasi Planas es va presentar per ser coordinador general del PDC i va perdre estrepitosament contra Marta Pascal.
En resum, tot i que ho neguin públicament, el millor que podria passar a la militància exconvergent és que el Ministerio del Interior els seguís denegant la inscripció al registre de partits polítics i n’hagin de buscar un de més afortunat. Perquè en política també el nom fa la cosa.