El poble de Sallent és un lloc de pas. La seva situació geogràfica el converteix en una cruïlla d’unió del territori català. L’eix transversal i l’eix del Llobregat rodegen aquest poble de la comarca del Bages, una vila que, anys enrere, fou un dels motors de la indústria tèxtil catalana i que, avui en dia, és una de les vergonyes més grans del nostre país.
Al costat del poblat ibèric del Cogulló (la capital de la Lacetània) s’alça, coronant el Pla de Bages, una gran muntanya de sal; un runam salí de dimensions descomunals, que creix a un ritme de cinc mil tones de sal diàries. No està sol, però: quatre muntanyes de mida més reduïda l’acompanyen al llarg de la comarca. Aquestes muntanyes són el resultat de l’extracció de potassa de les mines de Sallent, Balsareny, Súria i Cardona. Actualment, l’explotació de les mines la du a terme Iberpotash, una empresa de capital israelià que controla gran part del mercat mundial de fertilitzants, entre ells la sal potàssica.
Aquest runam, des de la seva creació, ha salinitzat nombrosos torrents i aqüífers, així com diverses fonts del terme i el propi riu Llobregat, que conté índex de salinitat més elevats que els de l’aigua de mar. Amb el temps, s’han anat descobrint surgències salades cada vegada més lluny, ampliant-se el perímetre d’afectació de manera alarmant. Els mateixos pous d’abastament d’aigua potable de Sallent van ser salinitzats fa uns anys, obligant així a agafar l’aigua de riu amunt. Finalment es construí una potabilitzadora al poble pagada per l’Ajuntament. A més, l’alta concentració de bromurs provoca que, al tractar l’aigua a les potabilitzadores, es formin uns compostos cancerígens anoments trihalometans (aquells que ara fa uns mesos van portar de bòlit a l’Ajuntament de Barcelona i Agbar). Aquests runams salins suposen un greu desastre ecològic de país, que afecta l’aigua de tota la conca del Llobregat, des de Sallent fins al Prat. Sembla, també, que els pobles més propers als runams l’afectació per càncer de bufeta és extremadament més alta que a qualsevol altre punt del país.
Vist els greus problemes que causa aquesta empresa (il·legalitats a ulls de la justícia), hauríem de pensar que el Departament de Medi Ambient ja deu haver sancionat l’empresa, tot obligant-la a reparar els danys i imposant-li mesures de correctores. Però no és així! Medi Ambient defensa una proposta de l’empresa d’ampliar al doble aquest runam. A més, el conseller Baltasar vol pagar, amb diner públic, el cobriment d’un altre runam d’Iberpotash; vol que els catalans paguem les males maneres de fer d’una empresa. I no estem parlant de pocs diners, sinó de milions d’euros. Medi Ambient, en definitiva, vol que l’empresa continuï abocant sense cap mirament i, a sobre, que els danys siguin reparats amb diner públic.
L’Ajuntament de Sallent treballa en la mateixa línia que el Departament. Ja ha aprovat l’ampliació del runam del Cogulló, passant per alt 1500 al·legacions que van presentar la plataforma Pro Sal! i Esquerra, i que l’ajuntament ha de contestar. Ara només falta el vistiplau de la Generalitat que, si el dóna, incomplirà flagrantment la llei.
Sembla doncs, que en aquest país els petits i mitjans empresaris han de complir la llei amb pèls i senyals, però els grans lobbys empresarials fan el que volen amb polítics de la talla del conseller Baltasar, del conseller Castells i de l’alcalde Moltó. Fins i tot si s’han de saltar la llei a la valenta. Sembla que la legalitat és menyspreable quan els interessos d’uns quants comencen a perillar. Sembla que, d’aquí poc, tothom qui passi per Sallent podrà observar com la muntanya més alta del Pla de Bages no atura el seu creixement frenètic, tot contaminant el que troba pel davant. I, per més inri, amb un perímetre ampliat gràcies a l’Ajuntament i Medi Ambient. Dels uns no em sorpèn; dels altres… tampoc.
Malgrat tot, i ja era hora, sembla que el Bages es comença a mobilitzar. La plataforma Prou Sal!, creada fa mig any, està lluitant per aturar aquest problema, per resoldre’l. Tot i això, la pressió popular no és prou forta. Falta la consciència de país perquè algun dia poguem dir que, des de la carretera ja no es veu cap muntanya blanca; perquè algun dia poguem afirmar que la raó i la lògica han estat més forts que la corrupció i la mentida.
Guillem Cabra
Sallent (Bages)
