- Publicitat -
Sempre hem afirmat que els dos primers anys de govern Zapatero van estar marcats pel progressisme. I fins que no va trair el compromís que havia adquirit amb els catalans de respectar l’Estatut que elaborés el Parlament de Catalunya, la relació PSOE-ERC va ser difícil, però profitosa. Un dels resultats fou l’enterrament de la Ley Orgánica de Calidad de la Enseñanza de la ministra (ex-maoista) d’Aznar Pilar del Castillo que dinamitava la immersió lingüística, segregava, privatitzava i confessionalitzava encara més l’ensenyament.
D’allò, en va sortir l’actual LOE, el desplegament de la qual ha estat condicionat per la minva progressiva de recursos públics, per les deslleialtats governamentals (recordeu la 3 hora de castellà) de la ministra socialista Cabrera i, cal dir-ho, per l’oposició barroera del PP a negar-se a possibilitar el Pacte d’Estat que pretenia el ministre Gabilondo. No amago que ERC, que va pactar la llei, no se’n va sortir durant el tràmit (2004-2006) pel que fa a assolir l’objectiu republicà –titànic atenent a la realitat espanyola i la posició defensada per Bono i altres dirigents socialistes o la del mateix Zapatero que volia de totes totes que PNB i Duran i Lleida votessin a favor- d’”expulsar” l’ensenyament de la religió de l’àmbit escolar.
Com que allò prioritari era aturar el projecte classista i radicalment espanyolitzador (4 hores de llengua castellana) d’Aznar, vam donar per bona la LOE. Però de totes aquells fracassos de l’esquerra espanyola –que tenia majoria al Congrés dels Diputats- i de tots aquelles vergonyants renúncies del PSOE (recordeu quan els socialistes van negar-se a aplicar allò que ERC havia fet aprovar en el Congrés de retirada de la simbologia religiosa de les escoles públiques) n’ha sortit la bretolada de Wert i el seu projecte de llei. Un ministre que no té cap problema d’obviar la presentació d’una memòria econòmica que justifiqués les millores en noves tecnologies, ensenyament d’idiomes, formació professional, etc.- que diu defensar.
Wert converteix el nou text en la punta de llança del nacionalisme espanyol bunkeritzat a la FAES i per això a Catalunya ha despertat gran oposició. Però, atenció, cal fer-nos forts també en l’oposició pel que representa d’ofensiva de l’integrisme catòlic. La Conferència Episcopal catòlica no en té prou amb la LOE, tot i que consolidava la presència de la religió a les escoles i garantia el finançament dels centres catòlics mitjançant concerts.
Als bisbes, el fet que la despesa en Educació no universitària se situï per sota del 6% europeu (4,8%) no els amoïna gaire. Allò que persegueixen és aprofitar l’ocasió i la conjuntura per aixecar defintivament el vol ideològic. L’escenari els és favorable i el volen aprofitar. A major deteriorament de l’educació pública (incrementar les ratio aula, acabar amb el tractament de la diversitat, recuperar els exàmens de revàlida introduïts per establir una competitivitat absurda entre centres, segregar per itineraris a quart d’ESO, etc…) més ben situada pot estar l’escola concertada confessional.
Wert, més enllà de garantir a la jerarquia catòlica els concerts econòmics en els escenaris de progressiu afebliment de les estructures públiques de l’Estat en la societat postcrisi (fins i tot per a les escoles que segreguen per sexe) els permet liquidar allò que consideren paranoïcament cavalls de Troia de les idees progressistes: des de la liquidació del mínim control democràtic que possibilitaven els Consell Escolars fins a l’eliminació de l’assignatura de l’Educació per a la Ciutadania.
Aquest és el procés que els sectors integristes consideren imprescindible per guanyar la batalla de la preeminència de la llibertat religiosa per sobre de la llibertat de consciència.
D’aquí que ens convingui respondre urgentment i de manera ferma. Per això demà els republicans serem a Madrid, a l'Ateneo, per donar suport a la campanya estatal “Por una escuela pública y laica” que dimecres 6 es presentarà a l'Ateneo de Madrid.
D’allò, en va sortir l’actual LOE, el desplegament de la qual ha estat condicionat per la minva progressiva de recursos públics, per les deslleialtats governamentals (recordeu la 3 hora de castellà) de la ministra socialista Cabrera i, cal dir-ho, per l’oposició barroera del PP a negar-se a possibilitar el Pacte d’Estat que pretenia el ministre Gabilondo. No amago que ERC, que va pactar la llei, no se’n va sortir durant el tràmit (2004-2006) pel que fa a assolir l’objectiu republicà –titànic atenent a la realitat espanyola i la posició defensada per Bono i altres dirigents socialistes o la del mateix Zapatero que volia de totes totes que PNB i Duran i Lleida votessin a favor- d’”expulsar” l’ensenyament de la religió de l’àmbit escolar.
Com que allò prioritari era aturar el projecte classista i radicalment espanyolitzador (4 hores de llengua castellana) d’Aznar, vam donar per bona la LOE. Però de totes aquells fracassos de l’esquerra espanyola –que tenia majoria al Congrés dels Diputats- i de tots aquelles vergonyants renúncies del PSOE (recordeu quan els socialistes van negar-se a aplicar allò que ERC havia fet aprovar en el Congrés de retirada de la simbologia religiosa de les escoles públiques) n’ha sortit la bretolada de Wert i el seu projecte de llei. Un ministre que no té cap problema d’obviar la presentació d’una memòria econòmica que justifiqués les millores en noves tecnologies, ensenyament d’idiomes, formació professional, etc.- que diu defensar.
Wert converteix el nou text en la punta de llança del nacionalisme espanyol bunkeritzat a la FAES i per això a Catalunya ha despertat gran oposició. Però, atenció, cal fer-nos forts també en l’oposició pel que representa d’ofensiva de l’integrisme catòlic. La Conferència Episcopal catòlica no en té prou amb la LOE, tot i que consolidava la presència de la religió a les escoles i garantia el finançament dels centres catòlics mitjançant concerts.
Als bisbes, el fet que la despesa en Educació no universitària se situï per sota del 6% europeu (4,8%) no els amoïna gaire. Allò que persegueixen és aprofitar l’ocasió i la conjuntura per aixecar defintivament el vol ideològic. L’escenari els és favorable i el volen aprofitar. A major deteriorament de l’educació pública (incrementar les ratio aula, acabar amb el tractament de la diversitat, recuperar els exàmens de revàlida introduïts per establir una competitivitat absurda entre centres, segregar per itineraris a quart d’ESO, etc…) més ben situada pot estar l’escola concertada confessional.
Wert, més enllà de garantir a la jerarquia catòlica els concerts econòmics en els escenaris de progressiu afebliment de les estructures públiques de l’Estat en la societat postcrisi (fins i tot per a les escoles que segreguen per sexe) els permet liquidar allò que consideren paranoïcament cavalls de Troia de les idees progressistes: des de la liquidació del mínim control democràtic que possibilitaven els Consell Escolars fins a l’eliminació de l’assignatura de l’Educació per a la Ciutadania.
Aquest és el procés que els sectors integristes consideren imprescindible per guanyar la batalla de la preeminència de la llibertat religiosa per sobre de la llibertat de consciència.
D’aquí que ens convingui respondre urgentment i de manera ferma. Per això demà els republicans serem a Madrid, a l'Ateneo, per donar suport a la campanya estatal “Por una escuela pública y laica” que dimecres 6 es presentarà a l'Ateneo de Madrid.
Publicitat
