Els qui protesten sempre són quatre radicals

 
            Fa molts d’anys que sentim la mateixa cançoneta que s’anuncia en el títol d’aquest escrit. Sempre la solen cantar persones del PP que ostenten el poder i que creuen que ells tenen la raó i que els quatre que protesten no tenen la més mínima importància. No saben res de política. Si fossin bons polítics sabrien que encara que només fossin quatre els que protestassin, se’ls hauria d’escoltar i se’ls hauria de fer una mica de cas, el que poguessin, però no menysprear-los, ni enviar-los la policia o la guàrdia civil disposada a usar la violència contra aquests opositors, ni càrrecs no electes disposats a pegar closcades als qui no creguessin a la primera. El nou president de les Noves Generacions segueix emprant les velles i usades frases desqualificants, com si presidís les Velles Generacions, és a dir que poca innovació i sentit podrem esperar de qui no representa gaire més que la veu del seu amo.
 
            Eren quatre radicals les quasi 13.000 al·legacions que es varen presentar contra el projecte de Llei de Reforma de la Funció Pública, i a les quals, per això de només correspondre a quatre radicals, no se’ls va fer gens de cas? Eren quatre radicals les 50.000 persones que acudiren a una manifestació protestant per tots els atacs que el PP feia contra la normalització de la llengua catalana? Eren dos radicals els que varen fer més de 40 dies (entre totes dues) de vaga de fam protestant per una política contrària a la llengua catalana, llengua oficial i pròpia d’aquesta Comunitat i que no va crear cap (quasi cap) problema de consciència als parlamentaris que actuen com a robots en el Parlament de les Illes Balears? Eren quatre radicals les més de 800 persones que a tots els indrets de les Illes varen dedicar 192 hores, repartides en 8 dies, llegint sense aturar llibres de poemes, de contes, novel·les, rondalles, assajos sobre la persecució de la llengua o defensant els drets lingüístics, etc? Han estat quatre radicals els habitants dels pobles de Manacor, de sa Pobla, de Palma, de Bunyola i d’altres pobles que acudien a rebre el president quan havia de fer acte de presència, per a protestar contra les mesures que adoptava per obra i gràcia de la seva majoria absoluta, sense voler reconèixer que els seus votants no arriben ni al 30% de la població? A veure si seran ells els quatre radicals? No. Els radicals són els altres.
 
            Segur que seran quatre radicals els qui assistiran al concert “Enllaçats per la música”, igual que seran quatre radicals els músics que s’enllaçaran i tocaran i cantaran durant 8 o 9 hores, a la plaça de la Porta Pintada, o a la d’Islàndia com li deien els indignats, o la del Rei en Jaume com li dic jo, si els que tot ho fan bé no hi posen obstacles. Han estat quatre radicals els que s’han enllaçat per la llengua, persones, escoles, instituts, edificis singulars, etc. Seran quatre radicals tots els que continuaran protestant i manifestant-se de totes les maneres legals possibles enguany i els propers anys, contra les retallades a la llengua i a l’estat del benestar per a afavorir sempre els mateixos, aquells que no han notat per res la crisi, aquells que avorreixen una llengua que no els permet ser cosa a la metròpoli espanyola.
 
            Segur que són quatre radicals el batle de Manacor i els regidors que li han fet costat, perquè han preferit ser fidels a la seva consciència i al seu poble que no obeir cegament les ordres de la disciplina de partit que vol uniformitzar l’Estat espanyol, per por de no sortir a la foto. Trobareu moltes persones que en lloc de servir son amo, serveixen el seu poble, les seves idees, la seva dignitat i actuen amb consciència, com el mossèn que va fer un sermó el dia del patró a l’església de Sant Marçal i que no va agradar al president, qui va acudir ràpidament a la sagristia a protestar perquè el capellà havia dit que la crisi la pagaven els pobres i no els que l’havien provocada. Quina barra, José Ramón!
 
            Com ara, que la seva prepotència li ha fet dir que s’ha acabat la sopa “boba” i la subvenció per als quatre radicals que protesten. Vos referiu per ventura als 1.000 professors i professores interines que deixareu sense feina? O als centenars de persones que treballaven a diferents indrets com TV de Mallorca o Ona Mallorca, i productores de programes als qui heu deixat a l’estacada? Que no hi havia doblers? I tant que n’hi havia. Només una mala gestió, la corrupció i les posades de la mà al calaix han aconseguit buidar les caixes de l’Administració. Que no heu malgastat ni un euro d’ençà que governau? D’acord, però per què han de pagar el malbaratament de diners públics i el robatori a les arques públiques els qui menys tenen, per què ho han de pagar els qui no han viscut per sobre de les seves possibilitats?