Els privilegis econòmics a l’Església són una gran vergonya

Fa uns mesos vaig acompanyar els  companys i companyes militants d’Esquerra del País Valencià i veïns  de Xàbia (Marina Alta) en una concentració davant de l’església del poble perquè, allí, com en d’altres indrets, existeix un contenciós entre la ciutadania i l’Església catòlica sobre la propietat del temple. Producte d’una situació de privilegi, la Llei Hipotecària de 1946, la institució catòlica  té el privilegi d’immatricular en el Registre de la Propietat d’Immobles els edificis no inscrits a nom de ningú. No cal dir que molts dels temples i recintes religiosos, històricament, foren edificats en terrenys cedits pel comú, propietat del poble.   
Un privilegi de l’Església catòlica que, acompanyat d’altres, avui dia, són inacceptables. Desgraciadament el PSOE, després de vuit anys en el govern, no ha estat capaç de modificar res, absolutament res. De fet, Zapatero ni tan sols fou capaç de complir allò que s’havia pactat amb Esquerra (debat Caamaño-Tardà 8-IX-2010- i aprovació parlamentària subsegüent de compromís  de modificació de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa), que hagués significat almenys obrir el meló de la superació de  l’excepcionalitat espanyola. Val a dir que  el PSOE ja havia avisat que, la modificació de la Llei compromesa seria de poca volada (recordeu que ni això compliren) perquè no significaria denunciar el Concordat amb l’Estat del Vaticà de 1979 (hereu del signat en els anys franquistes), origen i  matriu de tots els privilegis.
En tot cas, cal recordar en el context de les actuals retallades l’Església catòlica rep al cap de l’any uns 10.000 milions € (subvencions directes, donacions econòmiques, cessions de terrenys i exempcions d’impostos. En aquest cas, no pagar IBI significa que els municipis deixen d’ingressar uns 1.500 milions i uns 250 a través de l’IRPF.
Potser no ens en sortirem, tenint en compte la correlació de forces en el Congrés, però ho continuarem batallant. El PSOE no va fer res, tret d’incrementar les donacions públiques a l’Església i, del PP,  no podem esperar-ne res, tampoc. Amb tot, convé, si més no, denunciar la doble moral de la jerarquia eclesiàstica que viu dels privilegis i, sovint, avergonyeix catòlics de “bona fe”.