Els pressupostos participatius de Pedreguer, una experiència per compartir, per Auke Zeldenrust

Bellreguard en la Safor està fent un gran esforç per apoderar la seua ciutadania amb el programa «Participa Bellreguard».  Es tracta d’un programa ambiciós: fer participar els ciutadans/es en la gestió de l’ajuntament i decidir com donar forma al seu poble i la seua pròpia vida.

Dins d’aquest programa s’organitzen xerrades i presentacions que tenen com a objectiu acostar la població a la democràcia participativa.
 
El dissabte 14 de gener de 2017 estaven convidats Sergi Ferrús (alcalde i regidor d’Hisenda de Pedreguer) i Blai Server (regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Pedreguer), per parlar de l’experiència de 5 anys de Pressupostos Participatius.
 
El model de pressupostos participatius seguit a Pedreguer, té les següents fases.
 
            I. Recollida pública de propostes;
Es recullen les propostes entregades pel web, per l’app de mòbils, per les urnes de propostes en llocs públics o en les taules de propostes en el mercat. 
           
            II. Sistematització i preselecció
Les propostes han de ser agrupades, ordenades i la seua diversitat ha de ser reduïda segons 5 criteris:

– Ha de tractar-se d’inversions (del «capítol 6: les inversions reals»)
– Ha d’encaixar en les competències municipals
– Els costos no poden superar la totalitat dels pressupostos participatius
– No han de ser iniciatives ja aprovades, o en procés d’execució o executades
– Han de ser tècnicament viables.

 
            III. Valoració econòmica i votació pública
Una vegada seleccionades, es calculen els costos de les propostes, com si es tractara d'un projecte municipal.
Es confecciona una llista amb propostes, en tres columnes: nom del projecte, una descripció curta, els costos del projecte. Finalment es passa a votació.
 
            IV: Presentació de resultats
Una vegada tancat el temps de votació, es convoca una reunió amb la població on es presenten els resultats. En l’última edició del 2016, 521 veïns i veïnes (majors de 16 anys) varen participar en el procés sobre un total de 6333 persones amb dret de votació. (un poc més de 8%).

La llista votada es reordena amb l’opció més votada d’alt. Els projectes més votats, que en conjunt sumen el total dels diners pressupostats estaran executats l’any següent.  (per exemple: poden ser 3 o 5, si es voten projectes cars, o 10 i més si es voten projectes amb pocs costos).
 
Després de la presentació del model els regidors avaluaven les lliçons apreses:

– Els estrangers participen molt poc. Això provoca una baixa representativitat de la població en conjunt.
– La quantitat de gent que participa es baixa. Sobretot en les reunions presencials.
– La tasca de convertir o traduir una proposta dels ciutadans en un projecte municipal és complicada.
 

L’experiència de Pedreguer és positiva i es pot descriure amb les tres E:

– Enriquidor: els pressupostos participatius obrin un procés de diàleg entre govern municipal i ciutadania que és difícil o fins i tot impossible d’aconseguir amb la manera merament representativa de govern. Aquest diàleg produeix un acostament mutu entre govern i ciutadania, i aquesta té gràcies a les votacions, l’ultima paraula: decideix on l’ajuntament ha d’actuar.

– Econòmic: és econòmicament eficient, perquè el procés de participació no costa molts diners.

– Excel·lent: com els pressupostos participatius no són obligatoris és un procés que sobreïx, que dóna extra valor a la gestió del govern municipal.
 

 
Però, no és or tot el que lluu, a la ciutadania li costa participar. Durant decennis, els partits han  demanat el vot, i els governs municipals s’ho han pres com carta blanca i han dut a terme la seua política sense consultar i dialogar amb la ciutadania.

Veiem doncs que la ciutadania també necessita una educació política pràctica, per a fer el pas i implicar-s’hi. La ciutadania ha d'aprendre que l’única manera què pot realment decidir sobre la seua quotidianitat és implicant-se, reflexionant, dialogant; i també que govern i ciutadans es veuen com a socis.

Aquesta educació política es reflecteix en la quantitat de la participació ciutadana a Pedreguer: any rere any hi ha més gent que s'implica, decidint sobre assumptes del seu dia a dia i del seu futur.
 
 Auke Zeldenrust. @aukezel, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, Decidim! @marinesdecidim @DaDPV