Els presos polítics ja tornen a ser a Catalunya, però no a casa. Les comitives policíaques, que s'han fet una mica més dignes d'ençà el canvi de custòdia amb els Mossos d'Esquadra, han arribat a les diverses presons catalanes, on els presos romandran a l'espera d'una sentència que tothom s'imagina però que ningú no vol ni sentir. Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Forn, Sànchez i Cuixart han arribat a Lledoners; Forcadell ho ha fet a Mas d'Enric i Bassa a Puig de les Basses. El cas de les dones és el més trist de tots perquè la situació familiar d'ambdues fa que no puguin estar a la mateixa presó i tenir alguna persona propera amb qui comaprtir quelcom, com sí passarà a Lledoners.
En el cas dels presos homes, el periple però ha estat duríssim. Tres dies i un munt de presons intermitges per fer un trajecte que les dones han iniciat i completat avui en un sol dia. Un nou despropòsit que l'únic objectiu que té és el de vexar i humiliar. Però la gent sempre hi és i respon, i avui s'ha produït una d'aquelles escenes que ens posen la pell de gallina. Com si fos el Tour de França, la carretera d'accés a Lledoners estava plena de guixades a l'asfalt donant la benvinguda als presos, i la custòdia dels Mossos ha permès que l'arribada d'aquests fos propera a d'una espècie de triomf gloriós: els fotògrafs més avispats han captat la fotografia del dia: els presos enviant salutacions amb un somriure mentre treien el cap per la finestra. La policia catalana sap que no obriran les portes del cotxe per sortir ni tampoc fugar-se, i ha mostrat una mica més d'humanitat amb la situació.
Potser no ens ho sembla, però el país segueix travessant una situació crítica: davant de la repressió tenim un govern digne, però molt feble i sense lideratge visible, una mala jugada en aquest cas, fruit del desconcert del 155 que ens ha de permetre construïr alguna cosa. Però aquest govern s'ha de començar a plantejar si té algun sentit seguir construïnt quelcom amb la confiança minvada del Parlament (avui l'oposició ha tombat una llei important com és la de la regulació dels lloguers, que encara que insuficient, una demanda social bastant generalitzada), o bé convocar a noves eleccions, fet que és bastant probable que es produeixi com a resposta a la sentència dels presos. De fet, des de Junts per Catalunya ja fa alguns dies que s'albiren moviments de preparació en aquest sentit, amb les converses Mas-Puigdemont, des d'ERC fa temps que estan preparant-s'hi, i mentrestant, l'Assemblea ha anunciat avui que la manifestació de l'11 de setembre d'enguany serà a la Plaça Espanya de Barcelona, on es pretén transmetre la idea d'una confluència estratègica que arriba diversos camins. Veurem com agafa el país aquesta mobilització i què passa finalment, però és ben clar que cal un nou impuls, i segurament més gran que una 'simple' mani, en el benentès d'haver-se acostumat a coses tan grosses.
