La gran oferta de partits per aquestes eleccions fan difícil l’obtenció d’un resultat plaent per aquells que militin en un partit.
Igual que si es tractés d’un bon àpat, tenim a les nostres mans interessants menús amb bons ingredients i adornats de la millor manera, política de mercat, creativa i mediterrània. El sector catalanista el tenim farcit de bones propostes i de nous plats independentistes que volen sortir de l’obrador per quedar-se definitivament a la carta.
Tot apunta que aquesta vegada no s’apostarà per plats combinats, i si finalment és necessari, els ingredients del plat segur que no seran els actuals.
Abans d’assistir al restaurant és difícil pronosticar quins seran els plats estrella però tenint a CiU, ERC, Iniciativa, Reagrupament i Solidaritat, competint per ser-hi, es pot creure, passi el que passi, en una victòria catalanista.
Si CiU no arriba a la majoria absoluta podrà negociar el plat combinat amb ERC. Aquests últims ja remenen la cua proposant possibles fulls de ruta, com defensar el concert econòmic junts i posteriorment un referèndum d’independència quan Espanya rebutgi la proposta financera.
Mentre CiU i ERC parlen d’àpats grans, Reagrupament i Solidaritat fan l’últim esforç per ser part del pastís. Aconseguir l’entrada de les dues formacions independentistes al Parlament seria una victòria important i necessària per a tot el país, calen nuclis de pressió independentista que creixin mentre evoluciona la societat.
El toc verd del plat serà el d’Iniciativa, que per la seva presència al Parlament hauria de poder influir però deixar de decidir, almenys fins que no tingui més representació.
Després del 28-N comença una nova etapa on caldrà remuntar econòmicament i nacionalment. Tenim clar els plats defectuosos que no triarem i tenim clares les cinc ofertes catalanistes que han de créixer per alimentar el país, el nostre, el de tots.
Lluís Feliu i Roé
