Ah, un clàssic català: mentre ens tornem a perdre en una discussió bizantina sobre les formes, l’adversari segueix estrenyent el cèrcol.Tertúlies, portades, comentaris a xarxes… tots darrere de la l’ocurrència de la setmana del president Torra, allò de la via eslovena, i mentrestant, el president es deixa entabanar pel seu conseller d’Interior, i les teòriques accions al Cos de Mossos d’Esquadra queden en un no-res. Però nosaltres preocupats per defensar l’honor de Quim Torra davant les inadmissibles manipulacions de la premsa espanyolista sobre la violència que es va produir a partir d’una mala reacció de Iugoslàvia després d’un referèndum d’independència a Eslovènia absolutament majoritari.
Per què hem d’estar ara perdent temps amb aquests debats estèrils? Què ens aporten? Ja ho sabem que els eslovens van exercir la democràcia i se’ls va intentar reprimir. També que tenien un 90% de la població que va votar al referèndum, i el mateix percentatge de Sí. D’acord, i què? L’important és que som al 2018 i això és Catalunya, i que hem de deixar de fixar-nos en uns i altres com si nosaltres no fóssim capaços de fer res per nosaltres mateixos,i això indica que, efectivament, seguim sense rumb. El president del Parlament,Roger Torrent, ha intentat tallar la polèmica remetent tothom a l’acord tàcit del referèndum acordat, agafant en aquest cas Escòcia com a referència. Però això no ha agradat als seguidors de Torra i aleshores Torrent ha rebut perquè molts d’aquests encara li retreuen que el 30 de gener…
I així cíclicament. I mentrestant, com dèiem, l’Estat espanyol ja ha tornat a amenaçar amb un 155 i amb l’enviament de centenars de piolins pel dia 21 de desembre si els Mossos no són capaços de posar remei al que ells consideren que és un problema: els talls a les carreteres dels CDR. La gent surt al carrer i defensa el que creu, i hi té tot el dret. Però Espanya segueix tenint la paella pel mànec i tem què es pugui estar preparant pel 21 de desembre. Veurem què passa. Per quan arribi aquesta data, els presos polítics portaran més de vint dies amb la vaga de fam. Una xifra que ens sembla absolutament terrible. Els metges afirmen que ja han perdut de 2,5 a 7 quilos, i poc a poc la situació seguirà essent més preocupant, mentre nosaltres seguim perdent el temps omplint tertúlies amb tonteries. Prou ja. Raonem una mica més, si us plau.
