He manllevat el títol del text de l'article “Obsessió per la llengua” escrit per Miquel Riera a El Punt Avui, el 25 d'agost. Ha estat fruit de tot l'enrenou de la setmana en què s'han anat cuinant els 150 punts de l'acord del PP i la seva sucursal “Ciudadanos”. Entre anades i tornades, declaracions i contradeclaracions, “les negociacions han estat a punt de rompre's” i “les negociacions avancen”, que deien els representants dels dos partits, just el mateix dia, com si els periodistes i els espectadors assistissen a una sessió de teatre, en què els actors pretenen riure's del públic. Fins i tot és probable que encara comentassin que les negociacions no arribarien a bon port, quan ja tenien signat l'acord. Més endavant acabaré d'explicar el per què del títol.
He fet un cop d'ull als 150 punts de l'acord, i no he notat cap empremta de cap partit que volgués arribar-hi actuant de manera diferent als partits tradicionals, als de la casta. Un text ple de frases grandiloqüents i amb una gran ambigüitat, perquè al final puguin fer els que els véngui de gust, com sol passar a massa textos escrits per persones que pretenen interpretar-los a la seva manera. Diuen que són 150 compromisos per millorar l'Estat espanyol, Espanya diuen ells. És una altra mentida. Les classes populars i gran part de la classe mitjana no notarien cap millora. Una altra vegada han signat compromisos per millorar els que viuen bé en els seus iots i en els seus xalets, sense notar cap crisi, i quan surten els del PP, dient que milloren els nombres de l'economia, és que milloren aquests per a la gent de l'IBEX i pels que naveguen en l'abundància. Parlen de la corrupció com en parlaven el PP i el PSOE abans de convertir-se en la corrupció. I com és natural, surt la qüestió catalana sense anomenar-la.
El compromís 120 diu: “Defender la unidad de España como Nación de ciudadanos libres e iguales”. És un compromís per continuar menyspreant la llengua i la cultura catalanes i tots els que les practiquen, com han fet des de fa més de tres segles. M'ha recordat la Llei de “Principios del Movimiento Nacional” franquista del 1958. Crec que el primer principi assevera: “España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos los españoles.”. Llavors he entès, perquè són hereus del franquisme, tant els uns com els altres. No són demòcrates o, com a mínim, no actuen com a demòcrates. Només pensen en frases i en lleis totalitàries. Fa por tot el que han dit contra el poble català que vol exercir el dret democràtic i universal de poder decidir el seu futur. S'oposen amb totes les seves forces al fet que els catalans puguin exercir la democràcia. Els seus arguments són lleis fetes per hereus del franquisme, durant la Transició, i el 2016, continuen redactant en els mateixos termes i com es feia durant la dictadura franquista.
Això queda ben clar a la redacció del compromís 121: “Pacto por la Unidad de España y la defensa de la Constitución, en el que estén presentes todas las fuerzas constitucionalistas. Los firmantes mantendrán un compromiso firme en defensa de la soberanía nacional y contra todo intento de convocar un referéndum de secesión de cualquier parte del territorio nacional”. En lloc de parlar de democràcia, els agrada parlar de secessió. Si escriguessin el que pensen quan parlen de la defensa de la sobirania nacional, produirien la por que volen originar quan fan declaracions sobre el tema. Molt poques diferències entre ells i els polítics franquistes. Es podrien fer comparacions que ocuparien un llibre i no un article. No parlaré de la contradicció que suposa la intenció que tenen d'eliminar l'ensenyament en català a través del trilingüisme, quan posen com a objectiu que els universitaris aconsegueixin el títol d'aquí a 10 anys amb un B2 d'anglès, especificat en el compromís corresponent.
Quan estic a punt d'acabar l'article record que m'he compromès a explicar el per què del títol. Ho faré amb un fragment de l'article que he citat al principi de Miquel Riera, que em va suggerir escriure sobre el tema: “Dèiem abans que no ens hauria de sorprendre l'obsessió de C's i el PP pel català. També hauríem de saber que té un objectiu superior. Saben perfectament que laminar l'oficialitat del català, treure-li importància a l'escola i reduir-lo al mínim en la vida pública significa atacar la base del país, l'essència, allò que ens diferencia i que ens fa poble. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La llengua no és el tot, certament, però, si el català hagués sucumbit al genocidi franquista perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som. De ben segur. Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència. És a dir, per oblidar-nos definitivament dels malsons que, periòdicament, ens voldrien receptar alguns.” Si no varen aconseguir el genocidi els seus padrins, esperem que no l'aconsegueixin els néts.
