Demà al Congrés tornarem a denunciar el manteniment del robatori. Que s’allarga en el temps! DE fet, el mes de juliol s’acompliren 75 anys de la sortida de Barcelona amb destinació a Salamanca del darrer tren carregat amb 35 tones de documents requisats a Catalunya per l’exèrcit franquista. Com és sabut, altrament, la llei que en mandata la devolució és del 2005. Amb tot, ben entrat el 2014 no tan sols no se n’ha completat el retorn (el darrer lliurament data de l’any 2011 malgrat haver-se enllestit les feines prèvies per part de la Comissió Mixta Ministerio de Cultura i Generalitat de Catalunya), sinó que la realitat ens duu a considerar que existeix la voluntat d’entorpir-lo encara més.
El govern espanyol fa trampes, incompleix i no té cap mena d’honor. La darrera vegada que Esquerra Republicana va dur a debat la problemàtica dels Papers de Salamanca” al Congrés fou el 27 de febrer de 2013. Convé de recordar que, aleshores, la iniciativa republicana fou aprovada per unanimitat, és a dir fons i tot el PP va donar-ho suport i el text aprovat deia: “El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a finalizar en el plazo de seis meses el proceso de restitución, en colaboración con la Generalitat de Cataluña y en los términos previstos en la Ley 21/2005, de 17 de noviembre, de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil que se encuentran en el Archivo General de la Guerra Civil Española y de creación del Centro Documental de la Memoria Histórica, y según la sentencia del Tribunal Constitucional 020/2013, de 30 de enero de 2013”.
Sis mesos! De fet, el PP amb aquest compromís reblava el clau d’unes declaracions fetes pel ministre Wert en prendre possessió del seu càrrec en què afirmava que abans de l’estiu del 2012 tota la documentació ja hauria retornat als seu legítims propietaris via Generalitat de Catalunya.
Mentides a dojo! I un fart de cinisme que ha fet créixer darrerament a Catalunya el neguit perquè des de l’administració espanyola s'afirma que només es retornaran 238 caixes, 350 llibres, quantitat inferior a la reclamada per la Generalitat (546 caixes, 4.139 llibres, 259 cartells i altres documents). El ministre Wert argumenta que no s’han de retornar perquè els propietaris lícits ja no existeixen. Evidentment, es tracta d’una excusa tan matussera com cínica en la mesura que el govern de Catalunya no pot iniciar el procés de lliurament de la documentació als seus propietaris fins que no la rebi (que és el que indica la llei).
I com que la mala fe no viatja sola, el govern espanyol tampoc no vol retornar la documentació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, bo i argumentant que arran dels Fet de Maig de 1937 li fou retirada la competència per part del govern central. D’igual manera, també es nega la demanda del Consell de l’Advocacia Catalana de restitució a Catalunya de la documentació dels tribunals catalans i de la documentació del Departament de Justícia de la Generalitat republicana que existeix en el fons de la Causa General.
En definitiva, un menyspreu vergonyant que dóna credibilitat a aquelles paraules de l’escriptor castellà Torente-Ballester des del balcó de l’ajuntament de Salamanca, tot adreçant-se a la ciutadania en relació a la documentació robada, que l’aplaudí fervorosament: “Son vuestros por derecho de conquista”.
Demà, al Congrés, hi tornarem.
Els Papers de Salamanca, encara, “por derecho de conquista”
|
- Publicitat -
Publicitat