Els Papers de Salamanca, en Jaúregui o en Rubalcaba o qualsevol altre

Dilluns a l’Arxiu Nacional de Catalunya se celebrarà un acte en relació amb la documentació incautada i retornada de Salamanca ben important. Es tracta del lliurament per part de la Generalitat de la documentació que pertany a les persones físiques i jurídiques que en són propietàries. Efectivament, quan s’elaborà la llei, t…inguérem bona cura (en aquest sentit el criteri de Josep Cruanyes i del conjunt dels membres de la Comissió de la Dignitat fou determinant) de posar com a objectiu el reconeixement per part de l’administració espanyola que la Generalitat de Catalunya rebia tota la documentació i que li corresponia procedir al lliurar-los als particulars. En el govern espanyol , en el PSOE i en algunes persones influents de l’àmbit socialista català (que consideraven que no calia anar tan lluny, segons ells), tot i que no negaven que la documentació no oficial també calia retornar-la, s’entenia que s’havia de fer directament des del govern espanyol i no pas des del de Catalunya.
Finalment, s’aconseguí que la llei ens ho reconegués i d’aquí l’acte del proper dilluns. Amb tot, cal tenir present perquè ningú no es confongui que encara queda una tramesa per retornar. Una tramesa que ja estava a punt de ser enviada (em consta que el Ministerio de Cultura tenia fins i tot contractat el transport) i que tan sols havia de passar el tràmit burocràtic del vist-i plau d’una reunió informativa del Patronato del Centro de la Memoria de Salamanca (la llei no li dóna cap altra categoría).
Però algú ho va aturar i no va ser pas la ministra Sinde. Al contrari, ella (em consta) n’estava ben disgustada. Certament, no deu ser gaire agradable veure com et “pontegen” en una qüestió tan sensible i t’impedeixen acabar bé la feina quan ets a punt de deixar de ser ministre. L’ordre va sortir de la Moncloa i em va arribar que havia estat en Jaúregui. I així li ho vaig i retreure fa uns dies personalment, tal com s’han de dir-se les coses. Em va respondre que no tenia per què donar-me explicacions sobre si havia estat ell, però sí em va dir que, atenent a la convocatòria d’eleccions, així es va considerar.
Més enllà del que representa de menyspreu als catalans, una vegada més, i d’incompliment de la llei, també és ben matusser: si s’havia fet la llei a partir de l’any 2004 negociant-la amb el govern Zapatero, com podien permetre’s marxar d’aquesta manera tan ignominiosa i deixar la feina sense fer?
Ara, anant malament patirem perquè el ministre de Cultura ens els lliuri (en la primera compareixença ja li ho reclamàrem) i anant bé, si ens els envien aviat, encara quedaran bé els del PP. Just els qui sempre s’hi han oposat al carrer, al parlament i en la justicia.
Tot plegat, per llogar-hi cadires.