Aquest camí que tot just estic a punt d’emprendre em fa una il·lusió immensa. Defugint barroquismes carrinclons, us puc ben dir que em sé amarat pel sentiment del meu poble, Catalunya.
Moltes gràcies a totes i tots pel suport demostrat des de tots els àmbits de les vostres vides, per haver-me donat l’oportunitat de l’alta dignitat de representar-vos. El privilegi, però, va indestriablement unit a l’honest compromís, a la responsabilitat ferma i tenaç i al dur treball que no ha fet si no començar.
És un camí que hem de compartir plegats en tant que sóc la vostra veu com vosaltres en sou la meva, i junts, som la veu del nostre Poble. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears només ens tenen a nosaltres per fer-se sentir, per reivindicar el dret més democràtic de tots, el dret a ser i a poder decidir plegats el nostre futur. Com deia mossèn Armengou, un poble pel simple fet d’existir no necessita de cap justificació.
