La notícia política del dia, sempre a l’espera de les declaracions de Carme Forcadell i de Jordi Cuixart demà al Suprem, la trobem en la presentació dels pressupostos per part del Govern de Catalunya. Una presentació tímida dels comptes que pretén convidar a acabar de debatre, abans de dur-los a votació i perdre, com li ha passat a Pedro Sánchez. No s’entendria d’una altra manera que Pere Aragonès hagi triat aquesta fórmula. De fet, probablement s’està esperant algun gest que pugui venir del moviment d’Elisenda Alamany, ‘Nova’, que serà el nom de la nova formació (mai millor dit) amb la qual intentarà desgastar una mica més Ada Colau. Durant tot el dia s’ha rumorejat amb què ERC estaria sondejant l’excomuna amb el número 2 a Madrid, després de l’anunci de l’adéu de Joan Tardà fa uns dies. La política no es pronuncia sobre la qüestió, i Nuet, l’altre comú en discòrdia, tampoc. Alamany segurament no rascarà massa amb aquest gest, però Colau patirà una nova erosió interna, que la posarà contra l’espasa i la paret en les properes comtesses electorals.
D’aquestes, les primeres seran les eleccions generals espanyoles. El partit de Jordi Graupera, auspiciat per l’Assemblea, ha dit que no organitzarà primàries per presentar-s’hi, ja que el temps tampoc ajuda. En el fons és una bona notícia, perquè només farien que erosionar el vot independentista, com podria passar a Barcelona i a d’altres municipis, si no obtenen representació. Tanmateix, cal preguntar-se realment a quina formació erosionarien més, en qualsevol cas, donada la inclinació ideològica cap a un sector concret. De totes maneres, l’ANC torna a regalar la seva imatge per posar la seva presidenta al costat de personatges com Josep Manel Jiménez (‘Ximenis’), i Anna Arqué, coneguts per la seva trajectòria remant a la contra de l’independentisme majoritari, com a 'outsiders' polítics, amb l’excepció de l’aposta per la consulta d’Arenys de Munt de l’excupaire, fet del quan segueix vivint.
Parlant d’outsiders, la visita d’Inés Arrimadas ja formaria part de la història del ridícul polític del nostre país, si no fos per un tuit de l’actor Toni Albà, que en un atac d’egocentrisme, o de masclisme, o d’odi (vagin a saber), ha regalat carnassa il·limitada a l’encara líder taronja a Catalunya, amb un tuit que la convidava a anar a Amsterdam, on tindria els seus drets reconeguts, deixant entreveure que és una puta. La reacció d’Arrimadas no només era esperable, si no què davant la nul·la voluntat d’Albà de rectificar i finir ràpidament la polèmica, s’hi ha acarnissat i aleshores l’onada popular (tret dels irreductibles) l’ha esclafat. Albà ha emès avui un tuit pretesament rectificatori, sense esborrar l’anterior que, més aviat, ha estat una burla. Fins i tot el programa Polònia, Minoria Absoluta i el Consell de la CCMA (que viu!) se n’han desmarcat. És clar, el primer que ha fet, i amb encert Arrimadas, és acusar al “col·laborador estrella de TV3”. Pam. De la mateixa manera que no podem tolerar quan ens titllen de nazis, tampoc podem tolerar aquests insults vexatoris. Que ens insultin no ens dona barra lliure per insultar. Hem de ser exemplars, també amb això.
