A vegades és una qüestió de “polvos” però també hi ha la possibilitat que tot s’arregli amb un parell d’ous. Els polítics s’han posat a règim perquè estan en plena precampanya i han de lluir la seva millor imatge davant de l’electoral. Tots sabem que un polític amb papada, panxa d’embarassada i cama curta no ven en absolut.
Darrerament doncs i tenint en compte aquesta premissa, s’han produït transformacions radicals com les del conseller Castells o més graduals com la d’en Puigcercós que s’han aprimat perquè diuen que els seus polvos són “miraculosos.”. Aquestes receptes volen per les taules dels despatxos de govern on més d’un vol començar a depurar-se per poder pair els possibles disgustos d’última hora que es resumeixen amb un missatge molt clar: il•lusió.
Els polvos s’han apoderat de la Generalitat com en el seu dia els ous ho van fer al Downing Street de la Tatcher. La Margaret se’n menjava quatre al dia per poder tenir una figura adient al seu càrrec. Una dieta que no sabem si li va fer pujar el colesterol però que va acollonir els seus adversaris que coneixien perfectament que ous no li faltaven a la Tatcher. Potser aquesta fórmula magistral de la clínica Mayo és la que fa falta als nostres dirigents per poder afrontar aquest dramàtic final de legislatura amb garanties. Un final on ara per ara s’està carregant dels focs artificials de determinats aprenents a polítics que no saben el que es estimar el seu país.
Potser amb més ous i menys polvos, s’evitarien algunes indigestions.
