Els nous déus

            Quins personatges poden fer el paper de déus? Segons els diccionari déu és el nom que designa l’ésser suprem i déus serien cadascun dels “éssers sobrehumans” que dominen un àmbit determinat de la realitat, són objecte sempre de culte i expressió, personal o no, del misteri de l’existència i de l’inexplicable. Les moneies no només varen adquirir un cervell per a plantejar-se el per què de la seva existència o per a adquirir la capacitat de raonar, per a voler explicar allò que no tenia explicació, sinó que volien entendre i millorar les condicions de vida que tenien. De totes maneres, els homes i les dones no entenien per què plovia ni per què ho deixava de fer, ni per què feia tempestes que destruïen part de la natura ni per què deixava de fer-ho, tampoc no comprenien per què la terra s’obria i tremolava amb gran estrèpit o per què s’aturava i varen posar-se a pensar i varen trobar que tots aquells misteris eren ocasionats per un ésser superior, un ésser que tenia molt de poder, un ésser que castigava quan les persones no es comportaven d’una determinada manera, i aquests éssers suprems imaginats han estat segurament els primers déus.
 
            A una etapa superior de l’evolució s’ha intentat i s’ha duit a terme la deïficació d’éssers reals i se’ls ha convertit en familiars dels éssers imaginaris i així s’ha duit a terme el naixement de les religions, els creients de les quals han adorat un d’aquests éssers suprems o uns quants, i ha estat en aquests moments que han aixecat construccions que representen vertaderes obres d’art i a la realització de les quals hi han contribuït els fidels de la religió corresponent. En aquests temples s’ha retut culte, adorat i demanat auxili a aquests déus.
 
            Com que la virtut més important que s’ha adjudicat als déus ha estat el poder, paraula que no significa res més que la capacitat de fer coses que no pot fer ningú, les persones també han volgut adquirir poder i s’ha intentat des de tots els àmbits. Moltes vegades aquest poder terrenal s’aliava amb el poder imaginari dels éssers imaginats i així es donava carta de naturalesa i veracitat al poder dels reis, i més endavant d’alguns o de tots els dictadors. S’han creat institucions per ajudar a tenir poder als governants, com són els exèrcits, les policies, els serveis secrets, etc. Com que aquest poder, que majoritàriament pertanyia als homes es volia anar ampliant, els més poderosos s’apoderaven dels béns dels més dèbils i dels seus territoris, i per evitar-ho s’inventaren les armes, que han anat evolucionant fins a les de destrucció massiva, amb una capacitat destructora increïble. Aquests personatges terrenals poderosos només es recordaven dels éssers suprems en determinats moments singulars, no ho feien mai o només quan els convenia.
 
            Des del moment en què la majoria de persones ha tengut accés al coneixement i a la formació s’han anat allunyant de la submissió, de l’esclavitud i de la condemna que tenien a convertir-se només en súbdits i han intentat obtenir alguna parcel·la de poder que han trobat en el que han anomenat utòpicament “govern del poble”, democràcia, i així s’ha passat a poder obtenir una petita o gran porció de poder, segons la responsabilitat adquirida en una de les moltes eleccions; això ha possibilitat el naixement d’una casta de persones, els polítics. Els éssers polítics i els electors de polítics han entès que el poder principal es trobava en els diners, i tant uns com els altres han intentat adquirir-ne a palades, sense cap casta de temor a cap ésser suprem, utilitzant totes les manyes, males arts i il·legalitats possibles. Com sempre hi ha hagut persones que vivien de l’ofici de la política i moltes de les que no en vivien que no han donat als doblers més valor del que tenien per ajudar-los a dur una vida digna i alguns polítics ho han aconseguit. Però quasi cap no s’ha pogut escapar del fet d’imitar aquell ésser suprem al qual se li atorgava el poder d’aturar el vent o la tempesta, i han volgut imitar-lo atorgant col·locacions i llocs de treball a tots els seus adeptes, o concedint llicències i adjudicant obres als millors postors, i així han anat acumulant fortunes, però un grup menys nombrós ha acabat amb els seus ossos a qualsevol de les presons, que en principi només s’havien fet per als que es dedicaven a robar gallines o similars per a alimentar-se.
 
            Tothom ha desitjat tenir una mica de poder, des del mag que realitza actes que no pot fer la majoria al professor que intenta tenir poder dins les seves classes, encara que  també vulguin tenir poder els alumnes, però el que és cert és que els que exerceixen més poder són els que tenen més diners, que han deixat que apareguessin els nous déus, perquè sota la creença de la possessió de poder, fossin capaços de mantenir-los a ells navegant en l’abundància. El que sí és cert és que els nous déus, éssers reals, s’han oblidat completament si és que hi havien cregut mai, dels altres déus, éssers suprems imaginaris, es veu que han pretès substituir-los. Una possible definició de diccionari seria: nous déus són els éssers humans que dominen i tenen poder en un àmbit determinat de la realitat, que són objecte de culte per part dels seus beneficiats i electors, i que sempre intenten mantenir en el misteri el seu inexplicable creixement social i econòmic.