Val a dir que vam aconseguir fer aprovar la iniciativa republicana per unanimitat, la qual cosa (al marge que no passa desgraciadament gaire sovint) és molt bo atenent al fet que, tot just, ara som en les beceroles del procés de descoberta, investigació per tal de depurar responsabilitats i reparar les víctimes. Evidentment, sense el compromís (ja veurem fins on volen arribar!) dels grans partits adquirit a través de la votació i davant de tots els col•lectius d’afectats que eren a les llotges de convidats, res no tenia sentit.
Des de la tribuna, Esquerra ha criticat que la Fiscalia General no hagi acceptat investigar els fets a través d’un procediment de Causa General i s’hagi limitat a remetre la investigació a les fiscalies provincials. Evidentment, es tracta d’un error interessat, sobretot si tenim en compte tot el que va succeir amb la causa del jutge Garzón relacionada amb les fosses i els desapareguts, i els buits, enormes, de la Llei de la Memòria Històrica. Ja ens esperàvem, doncs, que hauríem de posar en la negociació aquesta pretensió, la qual ha restat bescanviada, conjuntament amb la sol•licitud de creació d’una subcomissió parlamentària, per la compareixença de les víctimes en la comissió de Justícia del Congrés, ara i en una segona ocasió abans que no acabi la legislatura, per tal d’avaluar el compliment dels compromisos, d’entre els quals la col•laboració amb el ministeri fiscal i la resta d’òrgans judicials per investigar “los supuestos de robo y adopción irregular de niños y niñas denunciados por los afectados” i la creació d’una oficina pública depenent del Ministeri de Justícia per a la realització de proves d’adn, desplegament de fórmules que facilitin l’accés als registres civils, etc.
S’ha obert la porta al coneixement de la veritat, condició sine qua non per tal de poder fer justícia i reparar les víctimes i hem rebut la felicitació emotiva dels afectats. I amb això, ens hem sentit més que ben pagats.
