Són perillosos per a Europa o per a la Unió Europea… alguna frase d’aquestes ha amollat qui va ser president de l’Estat espanyol, el Sr. Aznar; l’ha dita com si acabàs d’amollar una profecia que quan es dugués a terme causaria una catàstrofe, com si totes les neurones dels assessors de la FAES s’haguessin gastat, com si haguessin fet un gran descobriment… pensades profundes com la de Fèlix Millet (un dels fundadors de la FAES catalana) per desviar tants de milions d’euros cap a la seva butxaca. Per primera vegada li he de comunicar que hi estic completament d’acord, és ben segur que hi ha nacionalismes que són perillosos per al continent europeu.
Sí, Sr. Aznar, si he de precisar un poc més, li diré que el més perillós de tots és el nacionalisme espanyolista, aquell nacionalisme centralista de l’Estat que pretén desfer-se de totes les altres nacions, perquè tem que li puguin fer ombra; aquell nacionalisme que ha aconseguit que hi hagi editorials que no s’atreveixin a traduir els autors catalans al castellà, perquè si els nacionalistes espanyols, veuen un nom escrit en català ja no compren el llibre; aquell nacionalisme espanyolista que té mania i repulsió a consumir productes etiquetats en català o que procedeixin del Principat; aquell nacionalisme espanyol que converteix en espanyoles totes les persones que els poden oferir glòria i triomfs, com són els jugadors de tennis, els de bàsquet, els de futbol, els corredors de motos, etc. No és necessari especificar noms, perquè se sap que en els esports citats i en moltíssims altres, els participants dels Països Catalans són majoritaris, especialment els triomfadors.
Fins ara es referien a tots aquells esportistes catalans que participaven amb la selecció espanyola en diferents campionats i que aconseguien medallers d’or, plata o bronze en campionats europeus, del món o en les olimpíades. També es referien a aquells altres esportistes que participaven en diferents competicions interestatals a títol personal, i automàticament els convertien en personatges triomfadors de la seva nació. D’aquí que renegassin de les seleccions nacionals que es volguessin separar de la gran selecció estatal. Per això un tal Rodríguez, portaveu del president Aznar a Madrid, se’n reia que hi hagués d’haver seleccions catalanes i demanava si jugarien a bolles (de tan insignificants i ridícules que serien, segons ell).
Doncs ara, ja aspiren més amunt, ara ja s’han fet seu el Barça, ara resulta que el Barça no és de la nació catalana, és de la nació espanyola. Quan han vist que el president Joan Laporta es col•locava al capdavant d’una manifestació independentista li han afuat tota la caverna mediàtica, i n’hi ha… i és molt abundant. En aquestes primeres andanades el Barça s’ha salvat, però s’ha perdut el respecte al seu president. Una altra l’ha efectuada el president de Cantàbria, que no ha volgut assistir a un dinar d’un club de fumadors d’havans perquè hi anava Joan Laporta, i aquest club finalment ha retirat la invitació al president del Barça, perquè hi anàs el president de la comunitat càntabra. A més, aquest, a la llotja de l’estadi del Santander, el dia del partit, li va retreure que donàs aquest mal exemple i li va dir que no podia fer-ho, perquè era president d’un club que tenia aficionats a tota Espanya. Deixarem de banda la contestació de Laporta que va ser adequada, segurament, per dir que en aquests moments s’han apoderat del Barça, ara resulta que el Barça ha de representar el nacionalisme espanyolista, en lloc de fer el que ha fet fins ara que era representar el nacionalisme català, que els espanyols creuen o voldrien mort. Sr. Revilla, no sap que el Barça té molt d’aficionats a Europa, a Àsia, a Àfrica, a Amèrica i a Oceania? I aquests aficionats saben o han de saber que el Barça és de Barcelona i de Catalunya. I aquests seguidors saben o han de saber que Barcelona pertany a la nació catalana. I que avui la nació catalana pertany, en una gran part, a l’Estat espanyol, però que demà pertanyerà a l’Estat català.
Sí, Sr. Aznar, els nacionalismes amb estat com l’espanyol són molt perillosos per a Europa, ja que volen impedir la supervivència de la resta de nacions sense estat.
