La setmana passada vaig viure un dels dies més gratificants des que sóc diputat al Parlament Europeu. Uns quants eurodiputats de diversos grups parlamentaris ens vam posar d’acord per fer una conferència en contra de la normativa del copyright que impedeix que una traducció en braille sigui utilitzada d’un país a un altre, de manera que els invidents acaben tenint pocs llibres al seu abast. Nosaltres proposàvem suprimir aquesta restricció de l’ús del dret d’autor. Com a representants dels discapacitats visuals catalans, van venir la Meritxell i en José Ángel, ambdós invidents de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC). Vaig passar unes hores amb ells al Parlament Europeu, i em van fer redescobrir la força de viure.
Tant la Meritxell com en José Ángel, com us deia, són invidents i, malgrat això, van arribar sols a l’aeroport de Brussel•les. També van arribar tots sols al Parlament Europeu. Un fet que, per mi, hauria estat una autèntica proesa, però que ells vivien com un tràmit ben senzill. Els vam rebre a l’Eurocambra, i els vam acompanyar a la sala de la conferència. No sé com s’ho feien, però prenien apunts amb un ordinador portàtil que dominaven a la perfecció. També intervenien activament amb preguntes i aportacions al debat. En un moment determinat, un dels meus assessors necessitava un document que la Meritxell tenia al seu ordinador, i li va copiar ràpidament en un llapis de memòria. Em sembla que jo mateix vaig una mica més lent a l’hora de copiar documents a una targeta de memòria…
Segurament, vaig quedar tan sorprès, perquè no coneixia prou la realitat dels discapacitats visuals. Però l’esperit de superació que vaig veure en la Meritxell i en José Ángel, em va deixar glaçat. Aparentment, la ceguesa em semblava un obstacle enorme per dur a terme la vida quotidiana. Però ells tenien una força tan gran, que se saltaven les barreres un cop rere l’altre. Eren capaços de viatjar i de moure’s per ciutats i entorns desconeguts; d’aprendre idiomes i d’usar l’ordinador sense problemes. Les ganes per viure, per gaudir de la vida, els permetien passar per damunt de tot.
Després de la conferència, vam estar xerrant una estona al despatx que tinc al Parlament, i em van explicar diverses polítiques que podríem impulsar per garantir els drets dels discapacitats visuals. Per exemple, em van comentar el problema que els genera la TDT, perquè els descodificadors que s’han dissenyat i comercialitzat fins ara no incorporen de fàbrica cap sistema de navegació per als invidents.
La política també té moments molt gratificants. I la visita dels membres de l’ACIC ho va ser tant a nivell humà, perquè em van transmetre una força molt gran, com a nivell professional, perquè crec fermament en la necessitat de garantir els drets d’un col•lectiu que lluita amb constància, i que demostra que voler és poder. I que desitjar és, de facto, aconseguir.
