PATEIXO, LLUITO PER ELL
===================================
últimament jo m'aixeco molt aviat,
i em sento apagat, i quan vaig a dormir,
trobo el tipus de relaxament necessari,
és com no saber que fer per aprofitar el temps,
i a l'hora de dormir en dona la tranquil•litat,
però al mateix temps, fa que em pregunti,
demà em llevaré o per fi deixaré de patir,
deixar de sentir-me atrapat per la malaltia,
i si em llevo, a continuar gaudint dels meus,
la meva gran família, pares i germans ,tot i ,
pare no hi ets, però carai també fas falta,
jo i tots en tenim present, espera'ns allà,
ser jo seré el primer a tornar està prop teu,
ja no tinc por ni a viure, ni tampoc a morir,
he après que poder gaudir dels moments,
que tots tard o d'hora, hi hem de passar,
no he pogut tenir temps a triomfar la vida,
més ben dit la vida, em fa sentir fracassat,
però el compàs del temps que em pot quedar,
que valori més les petites coses quotidianes,
envoltar-me de bona gent, la família, i com no,
els amics de debò, que són els que, mai et fallen,
sempre que ho necessites, si poden hi són,
pels demès, jo trio no tenir-los tant a prop meu,
visca la gent neta i humil, cada dia en falten més.
