Fa molts anys que he observat q el català no està contemplat ni en els prospectes dels medicaments ni en el seu packaging i no entenc massa el perquè.
D'acord amb la llei de normalització lingüística(Llei 7/1983, de 18 d’abril) o la llei de política lingüística (Llei 1/1998,de 7 de gener) no hauria de ser el català uns dels idiomes, també, en el que els nostres productes (entenent els productes catalans) estiguessin escrits/etiquetats?, a més a més de tots els altres idiomes que es vulgui (castellà inclòs) o convingui.
Si els nostres laboratoris que tenen seu fiscal, laboratoris, instal·lacions i treballadors aquí i d’aquí no donen exemple (Almirall, Esteve, Grífols, Ferrer, Isdin), com volem pretendre fer pedagogia o engrescar que altres laboratoris estrangers -no espanyols- ho facin (Boehringer, Pfizer, Glaxo, Merck). És més, ni les webs corporatives respectives en un 80% estan en altres idiomes però el català ni per error.
Actualment hi ha molts avenços tecnològics perquè aquest fet no ocasioni cap despesa addicional o quantitativament substancial i a més seria entès com un valor afegit per l'empresa en concret i una bona manera de portar aquest tema de forma natural i normal; implicaria una sensibilitat amb el país i els seus pacients/clients/usuaris destinataris potencials, sols sumaria en positiu. Erosky o Frit Ravich etiqueten en diverses llengües i no els suposa cap problema, d'exemples ens en sobren.
Se sap si les autoritats competents fan quelcom per vetllar que s’acompleixi la llei? Des de consum sols rebo indulgència i una sensació de deixadesa. De part de qui està el col.legi de farmacèutics o metges?
moltes gràcies
ferran puig i alart